França

Apro­fi­tant l’excel·lent expressió que encapçala la secció podem con­fir­mar que els fran­ce­sos amb que manen fa temps que avi­sen els cata­lans (els seus i els nos­tres) res­ter calme. Tenim el Mid­Cat, per exem­ple. En l’excel·lent arti­cle d’ahir de Vicenç Bata­lla des de París ja ens adver­teix que aquest gaso­ducte dels Piri­neus atu­rat a Hos­tal­ric i que hau­ria de cre­uar França per anar cap a Ale­ma­nya ens el podem pin­tar a l’oli, tot i que la pro­pa­ganda ofi­cial cata­lana i espa­nyola ens vol convèncer del con­trari. Hau­ria de ser, ens diuen, la gran solució con­tra la crisi energètica. Podem riure o plo­rar, això va al gust de cadascú.

No és el pri­mer cop que la república més jaco­bina del món mun­dial pensa que som una broma de mal gust enmig de dos estats com cal. Recor­dem que el pro­jecte del TAV entre Per­pinyà i Mont­pe­ller, que forma part del somiat cor­re­dor medi­ter­rani, està atu­rat com a mínim fins al 2030 i amb aques­tes cri­sis d’ara ja podem comp­tar que anirà per més llarg. Calma, doncs, en el front del nord. Napoleó va voler que­dar-se Cata­lu­nya per a ell mateix quan va posar el seu germà al tron espa­nyol, però el valor de mer­cat de Cata­lu­nya ha cai­gut en picat en els salons de París.

No només el sec­tor econòmic del Prin­ci­pat, ja mal­trac­tat per Madrid, es res­sent del menys­te­ni­ment francès en pro­jec­tes de gran enver­ga­dura. La Cata­lu­nya del Nord, allu­nyada del cen­tre de poder, està caient en mans de l’extrema dreta també per la manca d’inver­si­ons. Només cal pas­se­jar pels pobles per ado­nar-se’n.

Per al cata­la­nisme del nord l’elecció de Jean Cas­tex com a pri­mer minis­tre va ser una ale­nada d’espe­rança, però ara mateix el tau­ler polític, després de les legis­la­ti­ves del juny, és un pol­vorí en què el naci­o­na­lisme radial francès està més fort que mai. Cata­lu­nya rode­jada, tal com sona.