Dante, poeta del món terrenal

La cita d’inici de l’obra d’Erich Auer­bach Dante, poeta del mundo ter­re­nal –publi­cada per Acan­ti­lado quan encara era viu Jaume Vall­corba– resu­meix millor que ningú la con­ducta dels humans, “caràcter és destí”. La cita es mou des de sant Pau fins a la segona part d’El Padrí, quan Mic­hael Cor­le­one té una crisi diabètica men­tre intenta con­fes­sar-se. Auer­bach va posar èmfasi en els viat­ges al més enllà, que tanta trans­cendència van tenir en l’obra de Dante i en les lec­tu­res que en feia, de la tra­dició. Parla de “pro­jecte inte­rior”, men­tre que el medi­e­va­lista torinès Ales­san­dro Bar­bero, dins l’assaig Dante a la mateixa col·lecció, uneix els dife­rents com­pro­mi­sos en la vida de l’escrip­tor. Tots amb el nexe de l’amor com a forma sublim d’existència cre­a­tiva.