No només Rushdie

Després que Sal­man Rush­die, amenaçat des de l’any 1989 per la fàtua de l’aia­tol·là Kho­meini que empeny a assas­si­nar-lo pel con­tin­gut d’Els ver­sos satànics, fos apu­nya­lat per un jove (Hadi Matar) con­vençut que la seva víctima ataca l’islam, s’ha produït un cor­rent de soli­da­ri­tat amb l’escrip­tor junt amb la con­demna de l’acció. Hi ha qui con­si­dera, però, que líders polítics occi­den­tals no han inci­dit prou en el fet que l’Iran manté vigent la fàtua. I que no ho fan per uns acords en matèria nuclear amb el règim islàmic que, a través del por­ta­veu del seu Minis­teri d’Afers Exte­ri­ors, Nas­ser Kanani, ha sigut capaç de res­pon­sa­bi­lit­zar el mateix escrip­tor de l’agressió: “Pels seus atacs a l’islam i els 1.500 mili­ons de musul­mans, ell i els seus segui­dors són cul­pa­bles i merei­xen con­demna.” Afor­tu­na­da­ment, molts dels 1.500 mili­ons de musul­mans no com­par­tei­xen aquesta idea. Tan­ma­teix, si caps d’estats occi­den­tals supo­sa­da­ment són porucs davant de l’Iran, què fan en relació amb dic­ta­dors i emirs àrabs que han orde­nat l’assas­si­nat d’escrip­tors, intel·lec­tu­als i peri­o­dis­tes (entre altres per­so­nes) opo­si­tors a la seva política? No cal dir els interes­sos i les con­veniències que menen a man­te­nir-hi rela­ci­ons. Sense que això qüesti­oni gens la soli­da­ri­tat amb Rush­die, té menys valor la vida d’escrip­tors, artis­tes, intel·lec­tu­als i peri­o­dis­tes ira­quians, siri­ans, liba­ne­sos (entre altres naci­o­na­li­tats i sem­pre junt amb altres per­so­nes) exe­cu­tats pels ser­veis secrets dels seus governs? No ha sigut molt poca la con­demna per la mort de Shi­reen Abu Akleh, repor­tera d’Al Jaze­era, que s’ha afe­git recent­ment a la llista de peri­o­dis­tes pales­tins assas­si­nats per les for­ces arma­des isra­e­li­a­nes?