Diàlegs i tensions

L’Estat espa­nyol s’ha negat repe­ti­da­ment a reconèixer Kosova com a estat inde­pen­dent des que l’any 2008 aquest país va optar per aban­do­nar Sèrbia per la via uni­la­te­ral. L’Estat espa­nyol con­si­dera que reconèixer aquest estat podria ser una para­doxa tenint en compte la seva acti­tud davant les deman­des de Cata­lu­nya. I ha estat així tant amb governs de drets com, supo­sa­da­ment, d’esquer­res.

La rea­li­tat, però, ha demos­trat que el reco­nei­xe­ment espa­nyol no és essen­cial per a Kosova. Tant és així que, catorze anys després de la decla­ració uni­la­te­ral, els koso­vars han deci­dit fer can­vis a les matrícules i els docu­ments d’iden­ti­tat a les zones fron­te­re­res a par­tir de l’1 de setem­bre.

La decisió ha gene­rat una certa tensió a Sèrbia, i con­si­de­ren que la decisió és una pro­vo­cació. I davant les ten­si­ons, Europa ha optat per obrir una taula de diàleg amb un àrbi­tre neu­tral: Josep Bor­rell. Para­do­xes!!

Es veu que Europa veu pos­si­bles les tau­les de diàleg per trac­tar de les ten­si­ons que poden afec­tar els pro­ces­sos d’inde­pendència. El pre­si­dent Ara­gonès ja ha adver­tit que no hi renun­ciarà en cap cas, ni tan sols si hi ha canvi de govern a l’Estat espa­nyol. En tot cas, si hi ha d’haver un àrbi­tre, que sigui una mica més neu­tral que el senyor Bor­rell.