La represa incerta del curs electoral català

Que el curs polític català hagi de començar pen­dents de la pos­si­ble res­ti­tució de l’expre­si­denta del Par­la­ment i diri­gent d’un dels socis del govern ja demos­tra el nivell d’ano­ma­lia que patim. Una ano­ma­lia pro­vo­cada tant per motius interns com per motius exògens, aquests últims per part dels que es fre­guen les mans amb la desunió de l’inde­pen­den­tisme i que van pro­fe­tit­zar amb cofo­isme que abans de tren­car-se Espa­nya es tren­ca­ria Cata­lu­nya. Lluny d’aquests mals pre­sa­gis, i mal­grat els tor­pe­des judi­ci­als i repres­sors, el bloc dels par­ti­da­ris del dret a l’auto­de­ter­mi­nació manté prou soli­desa per mar­car el pas al futur imme­diat d’aquest país. El pròxim debat de política gene­ral serà, en aquest sen­tit, una cita clau per for­mu­lar pro­pos­tes capa­ces de relli­gar l’estratègia con­junta, massa fre­nada per dis­pu­tes par­ti­dis­tes que només ser­vei­xen per des­mo­ti­var els que fa cinc anys van par­ti­ci­par amb entu­si­asme en el referèndum de l’1-O. Per això mateix, dates emblemàtiques com la de la Diada, que tenien asse­gu­rada la par­ti­ci­pació mas­siva dels ciu­ta­dans par­ti­da­ris de deci­dir a les urnes el futur de Cata­lu­nya, s’han con­ver­tit ara en una mena de test per mesu­rar la salut del procés.

És neces­sari que l’acció de govern s’aïlli del soroll de fons ali­men­tat per estèrils dis­pu­tes a l’entorn de l’hege­mo­nia política de l’inde­pen­den­tisme. Pri­mer és impres­cin­di­ble donar un impuls a l’acció de govern, que els ciu­ta­dans per­ce­bin els esforços dels seus gover­nants en uns moments de difi­cul­tats econòmiques i soci­als, amb una esca­lada impa­ra­ble del preu de l’ener­gia i un aug­ment del cost de la vida que ens fa retro­ce­dir als anys vui­tanta del segle pas­sat. La reno­vació de lide­rat­ges en les enti­tats cíviques que fins ara han acom­pa­nyat els par­tits ha d’aju­dar, igual­ment, a donar una nova embran­zida al calen­dari. Els ciu­ta­dans seguei­xen amb escep­ti­cisme la sequera d’acords que carac­te­ritza la taula de diàleg amb l’Estat espa­nyol, però han de ser encara més exi­gents amb el que passa de por­tes endins, com es governa el país i la capa­ci­tat real d’avançar cap a objec­tius pro­me­sos.