La mort d’una altra Diana

Es deia Diana Isa­bel Hernández Juárez, tenia 35 anys i vivia a la regió de Suc­hi­tepéquez, al sud-oest de Gua­te­mala. Aquest dime­cres farà qua­tre anys que dos indi­vi­dus la van matar a trets metre par­ti­ci­pava en un acte religiós a la petita comu­ni­tat de Monte Glo­ria. La Diana ens mira des de les foto­gra­fies amb un mig som­riure i certa timi­desa. Res a veure, segons diuen els seus amics, amb el caràcter tos­sut i deter­mi­nat que la va por­tar a com­pro­me­tre’s des de ben jove en la lluita pel bé comú i en la defensa del medi ambi­ent. Era mes­tra i sabia que l’edu­cació és fona­men­tal per sor­tir de la pobresa. Defen­sava un model de desen­vo­lu­pa­ment sos­te­ni­ble i va orga­nit­zar horts comu­ni­ta­ris, cam­pa­nyes de refo­res­tació per recu­pe­rar espècies autòcto­nes i la neteja d’espais con­ta­mi­nats. Totes aque­lles coses que des d’aquí sabem que cal fer però que a la pràctica, per a molts, només es tra­du­ei­xen en un reci­clatge més o menys efi­ci­ent. A la Diana, el seu com­promís li va cos­tar la vida. Encara no se sap qui va donar l’ordre, però la manera en què la van matar, en ple dia i a la vista de tot­hom, es va inter­pre­tar com un avís per als acti­vis­tes. No és un cas aïllat, segons l’ONG Glo­bal Wit­ness, l’any de la seva mort 211 per­so­nes més van ser assas­si­na­des per haver defen­sat eco­sis­te­mes i bio­di­ver­si­tat i haver denun­ciat els abu­sos de les grans indústries extrac­ti­ves de recur­sos natu­rals. La majo­ria d’aquests crims es pro­du­ei­xen a Lla­ti­noamèrica, on l’excusa de la lluita con­tra el nar­cotràfic per­met crear fal­sos relats i dei­xar impu­nes mol­tes morts com la de la Diana.