La política del màrqueting

La mar­ga­rida de l'N-II se segueix des­fu­llant a Madrid. Ara sí, ara no, ara a mit­ges. Con­vin­drem que la car­re­tera hau­ria de fer, pel cap baix, un parell de dècades que estigués des­do­blada a l'altura de les comar­ques giro­ni­nes. Motius en sobren. Perquè és la con­nexió amb Europa, perquè hi cir­cu­len milers de cami­ons cada dia i perquè cada any s'hi per­den massa vides.

La política, però, con­ti­nua a la seva i si cal fer màrque­ting, en fa. Fa unes set­ma­nes s'anun­ci­ava que la reta­llada en infra­es­truc­tu­res afec­tava l'N-II. Els tre­ba­lla­dors dels trams en obres fugien aler­tats perquè el govern de Madrid ho atu­rava tot. Quei­xes i crítiques del món local i indig­nació dels usu­a­ris que ja assu­mien que els revolts peri­llo­sos, les tan­ques de for­migó estre­nyent la car­re­tera i la mala il·lumi­nació es con­ver­ti­rien en tra­dició al llarg de l'autèntica car­re­tera de la ver­go­nya. L'anunci queia com si a un nen petit li treus tota la bossa de cara­mels que es deleix per men­jar-se i que els pares li havien promès durant anys. Mira­cles del màrque­ting només vàlids pocs mesos abans de les elec­ci­ons per­me­ten fer marxa enrere i anun­ciar el res­cat d'un tram de l'N-II. Alguns des­me­mo­ri­ats aca­ben veient l'anunci com a posi­tiu, però en rea­li­tat és només un cara­mel de la gran bossa. I cal recor­dar al minis­tre Blanco i al govern de Zapa­tero que quan li dónes el cara­mel, el nen deixa de plo­rar, però no vol dir que esti­gui con­tent.