Això s'acaba

L'agost va començar amb una llum de setem­bre i un aire fred amb els quals sem­blava que ago­nit­zava l'estiu. Però, avençat el mes i mal­grat que la gar­bi­nada va refre­dar el mar, l'estiu ha retor­nat rabi­o­sa­ment calent, de manera que se'm fa estrany que hagi d'aca­bar-se aquesta meva vida esti­uenca, que, dei­xant tan­tes coses per fer, trans­corre amb banys mati­ners, pas­se­ja­des al cap­ves­pre, l'escrip­tura d'aques­tes Ombres i lec­tu­res intem­pes­ti­ves, com ara la del Die­tari de Fran­cesc Rie­rola que em va dei­xar en Miquel Pai­rolí i on he tro­bat que, a finals del segle XX, un català religiós, mora­lista i “civi­lit­zat” con­fessa que li agra­den les cor­ri­das havent cre­gut abans que era una afició bàrbara: “Ningú dels toros o tore­ros n'ha dit més pes­tes que jo. Per poc avor­reixo un amic perquè come­tia la bai­xesa d'aplau­dir a sers tan degra­dats com els que amb estoc i drap ver­mell expo­sen sa vida per matar un ani­mal... De lla­vors ençà he aplau­dit, m'he aixe­cat dret, he cri­dat «bra­vos!», lle­geixo i repasso lli­bres de tau­romàquia, he fet revis­tes i em sabria greu que per afi­ci­o­nat ningú em passés la mà per la cara. Quin efecte m'ha de fer els detrac­tors de l'espec­ta­cle! Quina força els seus argu­ments! Feresa, por i fàstic me féu la pri­mera cor­rida. El canvi ha estat radi­cal i no em pesa”. Rie­rola hi mani­festa el fana­tisme del con­vers sense expli­car el perquè de la seva passió pels “toros”. He trans­crit aquest paràgraf perquè m'encu­ri­o­seix que s'hi reflec­teixi que, fa més d'un segle, n'hi havia que con­si­de­ra­ven les cor­ri­das una afició bàrbara sense que pugui deduir-se que tin­gues­sin pre­sent el pati­ment de l'ani­mal, la qual cosa em fa pen­sar que, almenys en aquest sen­tit, hi ha hagut una certa evo­lució ètica. Tan­ma­teix, jo volia escriure sobre el fet que em reca que l'estiu s'acabi, que els veïns oca­si­o­nals ho dei­xin de ser i que vora meu algú deixi de pin­tar amb el desig de veure-hi més en el pai­satge, reno­vant-hi la seva relació sen­so­rial, men­tre intenta que els arbres, els mars i els cels es con­ver­tei­xin en pin­tura.