Joves amb necessitat de llegir

He sabut que la filla d’una meva amiga està lle­gint un clàssic juve­nil: Les aven­tu­res de Huck­le­berry Finn. De seguida he pen­sat en l’escrip­tor Vicenç Pagès, que ens ha dei­xat massa d’hora. Perquè, a banda de ser autor de novel·les de gran qua­li­tat literària, va tre­ba­llar en la cre­ació d’un cànon de lite­ra­tura juve­nil que és impres­cin­di­ble: De Robin­son Cru­soe a Peter Pan. La bona notícia que deia em remet al mes­tratge crític de Pagès, que no puc dei­xar de citar. Per­so­nal­ment, m’ale­gro de la tria d’aquesta noia ado­les­cent, tenint en compte que hi ha una mino­ria de joves que lle­gei­xen autors com Mark Twain, Ste­ven­son i Verne.

D’una banda em sem­bla lògic, perquè avui dia hi ha mol­tes obres de lite­ra­tura juve­nil de qua­li­tat i autors amb talent que s’han espe­ci­a­lit­zat en aquest gènere (sovint poc reco­ne­gut pels mit­jans de comu­ni­cació). Autors que escri­uen sobre temes que pre­o­cu­pen els joves i que fins fa poc es con­si­de­ra­ven tabú, com ara la iden­ti­tat de gènere i el bullying. Dis­po­sem d’un bon nom­bre d’obres de qua­li­tat que par­len amb una veu pro­pera als joves. Tan­ma­teix, també cal dir que el lec­tor juve­nil acos­tuma a estar influït per les opi­ni­ons que cir­cu­len per les xar­xes soci­als, espe­ci­al­ment les reco­ma­na­ci­ons que apa­rei­xen a Ins­ta­gram i Tik Tok, a Watt­pad i en canals dels ano­me­nats book­tu­bers, que són gent jove amb deter­mi­nada capa­ci­tat d’influència.

Això és un fet que es pot inter­pre­tar com a eina de doble tall. D’una banda, ajuda a crear més lec­tors joves; de l’altra, pro­pi­cia que alguns pro­ta­go­nis­tes d’aquests canals no par­lin dels lli­bres que els han agra­dat real­ment, sinó que facin reco­ma­na­ci­ons con­di­ci­o­na­des a altres interes­sos pels quals ells reben diners. Només ho cons­tato perquè, d’alguna manera, això ha pas­sat sem­pre i con­ti­nua suc­ceint, també en la difusió que rebem una majo­ria de lec­tors a través dels mit­jans tra­di­ci­o­nals. Però bé, tot ple­gat és lícit, l’únic pro­blema és que l’hipotètic públic lec­tor jove ignori que això pot pas­sar i, per tant, tin­gui consciència del fet i pugui fer ser­vir altres fil­tres de selecció.

Sigui com sigui, penso que, en gene­ral, els joves tenen prou cri­teri i, si res fem mala­ment els adults és donar-los tot massa mas­te­gat (gene­ral­ment ten­dim a rebai­xar el nivell de lec­tura o a can­viar segons quins con­tin­guts). Admeto que a vega­des he can­viat el final d’alguns con­tes tra­di­ci­o­nals –La Caput­xeta, per exem­ple–, a l’hora d’expli­car-los a una cri­a­tura. Estic par­lant de nenes i nens que no tenen l’experiència d’un ado­les­cent. Això em sem­bla posi­tiu en part, perquè tot­hom té dret a fer el que con­si­deri i perquè alguns con­tes trans­me­ten idees massa deter­mi­nis­tes o nega­ti­ves de la vida. Tam­poc em valen les crítiques con­tra l’ano­me­nada “lite­ra­tura uti­litària”. Alguns rebut­gen la idea que la lite­ra­tura ha de ser­vir per alguna cosa, però: qui no ha reco­ma­nat un bon lli­bre a algú amb la intenció que l’ajudés a afron­tar alguna situ­ació con­creta? Pro­ba­ble­ment lli­bres com Won­der no s’hau­rien lle­git a l’ESO. Segons aquesta idea pot­ser no reco­ma­naríem Les aven­tu­res de Huck­le­berry Finn, que pre­senta dos tipus de con­ducta: la del noi que fa i creu el que li han ense­nyat (Sid) i la del que fa el que ell creu, sal­tant-se les con­ven­ci­ons soci­als (Huck).

Penso que la bona lite­ra­tura pot no ser­vir per a res o ser­vir per a molt, i ja està. Em sem­bla que el més impor­tant és no trac­tar els joves lec­tors com si no fos­sin intel·ligents. I tam­poc negar-los altres tipus de lec­tura que els poden ser molt útils. L’experiència em rati­fica en la idea d’incloure lli­bres de crei­xe­ment per­so­nal que tenen un mínim de qua­li­tat en el bagatge de la bibli­o­teca juve­nil. M’he can­sat una mica de sen­tir contínua­ment que el més impor­tant és el plaer de lle­gir. Recordo que el meu fill no va lle­gir fins ben tard. Un dia em va dir: he vist que tots els grans direc­tors de cinema han lle­git molt. Em pots pas­sar les obres dels autors clàssics de la lite­ra­tura? Ara és un bon lec­tor. A vega­des lle­gim per neces­si­tat, i lle­gim molt. I pot ser que des­co­brim el plaer de fer-ho.