Qui paga no mana

Aquest estiu TV3 va publi­car unes dades que con­fir­ma­ven una intuïció: diver­sos con­tri­bu­ents cata­lans esta­ven fin­gint viure a Madrid per estal­viar-se pagar impos­tos. Durant els últims tres anys, 62 cata­lans havien fet veure que can­vi­a­ven de residència dins l’Estat i tots havien triat la Comu­ni­tat de Madrid. L’Agència Tri­butària Cata­lana els va enxam­par i això va per­me­tre aflo­rar un frau de 6,4 mili­ons d’euros. La notícia, si voleu anecdòtica, con­firma dues coses: que viure a Madrid és una ganga per a les ren­des altes i que la com­petència fis­cal entre ter­ri­to­ris va en con­tra dels que pri­o­rit­zen, com Cata­lu­nya, la fis­ca­li­tat pro­gres­siva i redis­tri­bu­tiva.

Dimarts comença el debat de política gene­ral al Par­la­ment de Cata­lu­nya, i segur que un dels temes que sor­ti­ran al faris­tol serà el del model fis­cal català, i més després que aquesta set­mana el pre­si­dent d’Anda­lu­sia anunciés que supri­mi­ria l’impost sobre patri­moni per atraure les empre­ses cata­la­nes. És una prova més de la nos­tra vul­ne­ra­bi­li­tat per la falta de com­petències, un exem­ple més que els cata­lans paguem però no manem. Men­tre no ens puguem inde­pen­dit­zar defi­ni­ti­va­ment de l’Estat espa­nyol, l’Agència Tri­butària de Cata­lu­nya hau­ria de poder recap­tar i ges­ti­o­nar els impos­tos que es paguen aquí. ERC ha dit que pre­sen­tarà una pro­posta de reso­lució en el debat de política gene­ral per recap­tar l’IRPF, espe­rem que s’aprovi. Si no tenim la clau de la caixa, els “pepe­ros” de Madrid i Anda­lu­sia con­ti­nu­a­ran xule­jant-nos i, el que és més greu, no es podran garan­tir a la soci­e­tat cata­lana els ser­veis públics de qua­li­tat que mereix (i ja paga).