Avui també: ni oblit ni perdó

Algú sap on ha anat a parar tota aque­lla trem­pera? Cinc anys després d’una de les jor­na­des més il·lusi­o­nants i emo­ti­ves de la història recent de Cata­lu­nya, la situ­ació actual resulta abso­lu­ta­ment des­es­pe­rant. I tant li fa des de quin prisma polític es miri. El joc brut de l’Estat, pri­mer amb les por­res i després amb Pega­sus, queda en no res al cos­tat de la incom­petència de l’inde­pen­den­tisme per recu­pe­rar-se i bas­tir un nou pro­jecte que ens acosti on s’havia promès. Ja hi comptàvem, que l’“a por ellos” es man­tin­dria, però no ha estat això el que ens ha dut pel pedre­gar. Han estat les matei­xes llui­tes caïnites i els maleïts egos de sem­pre. L’Estat aquest cop no en té la culpa. Mirem-nos el melic, que està ple de ronya.