La dona irrellevant

Lle­geixo a l’edició de l’1 d’octu­bre del 1937 de l’Empordà Fede­ral l’arti­cle Uni­tat de Mar­ga­rida Font Clot: “La uni­tat, interessa a tot­hom, tant si és repu­blicà, soci­a­lista, comu­nista, anar­quista o bé sin­di­ca­lista, perquè tenim un punt que ens uneix a tots: vèncer el fei­xisme i fer tri­om­far la lli­ber­tat.” La data de publi­cació és irre­lle­vant, en el sen­tit que no és l’efemèride actual. Diguem-ne que és una seren­di­pi­tat històrica. L’arti­cle el signa una dona, de nom comú, no relle­vant. Qui ho escriu, però, va visi­tar, l’abril d’aquell any, el front de Madrid, i al novem­bre farà una crida a par­ti­ci­par en el Pri­mer Congrés Naci­o­nal de la Dona, cele­brat al Palau de la Música. Hi havia mili­tants d’Esquerra Repu­bli­cana, del PSUC, d’Estat Català i de la CNT. Però, si diem noms com ara Teresa Pàmies, Aurora Ber­trana, Anna Murià i Dolors Bar­galló, tot adqui­reix més rellevància. Mar­ga­rita Font Clot era una de les 800 dele­ga­des de noms menys relle­vants. “Hi ha una màxima jesuítica que diu «desu­neix i gua­nyaràs». Aquesta màxima, avui dia, hi ha ele­ments que l’estant por­tant a la pràctica.” I hi afe­geix: “Anti­fei­xis­tes, si arribéssim a per­dre la guerra, l’exili, les por­tes del pre­sidi i els piquets d’exe­cució, con­seqüència de no haver sabut fer la uni­tat, ens espe­ra­rien a tots.” Quan tot això va pas­sar, a Mar­ga­rita Font Clot només la va espe­rar la irre­llevància.