Uns i altres

Bona part de Junts volia fer opo­sició a la política de renúncia inde­pen­den­tista del pre­si­dent Ara­gonès, i ja la pot prac­ti­car. La cúpula d’ERC va fer tot el pos­si­ble per cris­par la militància de Junts per la con­sulta, i ja governa sola. Estan més alli­be­rats havent acla­rit la situ­ació, igual d’enra­bi­ats i pot­ser hau­rien d’asse­re­nar-se. Però els dos pri­mers dies de divorci no han fet altra cosa que con­fir­mar també el descrèdit mutu, ara que poden cri­ti­car-se ober­ta­ment. Espe­ci­al­ment dece­be­dora la pica­ba­ra­lla Borràs-Vilagrà. El nou govern pot ser pre­cari i tenir escàs suport o recor­re­gut, però en cap cas és il·legítim. Ni tam­poc Junts usa el llen­guatge ni és la ultra­dreta de Vox. Hono­ra­bles, pre­si­denta del Par­la­ment i con­se­llera de la Pre­sidència: esbu­de­llin-se amb més encert dialèctic. Els con­se­llers de Junts van donar ahir un relleu orde­nat als nous titu­lars i van gover­nar fins diven­dres essent socis. I ja s’ha vist que es canta i el fei­xisme que es pro­mou al congrés ultra­dretà de Madrid. Donat que la tensió seguirà, tot i haver dei­xat de ser socis, ara pel pres­su­post, mirin de fer-ho poc ven­ja­ti­va­ment, tin­guin en compte la crisi, la inflació i el país.

El pre­si­dent aireja la recerca de grans con­sen­sos, però no ha estat capaç de man­te­nir els que li ator­gava la inves­ti­dura de la CUP i Junts i el 52%. Ara omple el govern de polítics de llarga tra­jectòria, però que van ple­gar dels par­tits als quals podria seduir bus­cant alguna esta­bi­li­tat par­la­mentària. Comença el pres­sing Junts que abans es prac­ti­cava amb els vots impres­cin­di­bles de la CUP. ERC els vol arra­co­nar en la con­tra­dicció pel pres­su­post i Junts vin­cula el vot a una qüestió de con­fiança. En la nova topada s’hi juguen cre­di­bi­li­tat i vots a les muni­ci­pals. Però que­den lluny les elec­ci­ons i la velo­ci­tat de cai­guda és prou gran per donar la tren­ca­dissa per atu­rada. Res d’ava­luar danys, encara. Tot ple­gat con­firma, un cop més (11-S, 1-O, ara el tren­ca­ment de govern del dia 7...), que calen nous lide­rat­ges en el que abans era el bloc polític inde­pen­den­tista, ja ine­xis­tent.