Prou

“Prou violència sexual. Et queda clar?”. Aquest és el lema de la cam­pa­nya ende­gada per l’Hos­pi­tal Clínic de Bar­ce­lona. El Depar­ta­ment de Salut de la Gene­ra­li­tat ha reco­ne­gut el model inte­gral a les vícti­mes de violència sexual del Clínic com a bona pràctica assis­ten­cial en l’atenció de la violència mas­clista. N’estem farts. Tots i totes. Segons dades del mateix hos­pi­tal, gai­rebé cinc-cen­tes per­so­nes (un 90% dones) van ser ate­ses a urgències del Clínic per aquest motiu. I, d’aques­tes, vint-i-una eren dones menors de vint-i-cinc anys que havien estat agre­di­des per taxis­tes quan tor­na­ven a casa de nit. Què collons passa? Que no hi ha càstigs severs. Que no hi ha cas­tració química o a còpia de catana (per mi la millor opció, digueu-me bèstia, és el que hi ha). Molts des­gra­ci­ats mono­neu­ro­nals no ente­nen la paraula con­sen­ti­ment. Si la relació no és con­sen­tida és un delicte i tu ets un agres­sor. Et queda clar? No hi ha res que jus­ti­fi­qui la violència sexual. En qual­se­vol de les seves mani­fes­ta­ci­ons, la violència sexual és això, violència i, com a tal, és un delicte greu que cal pena­lit­zar fort. No ser­vei­xen excu­ses patètiques com ara: “Anava dro­gat”, “Havia begut molt” o “Estava tarat”. No ser­vei­xen fra­ses de merda com ara: “Ella em va pro­vo­car”, “Tenia un mal dia” o “No sé què em va pas­sar”. La violència sexual és una amenaça per a la segu­re­tat col·lec­tiva. Mol­tes noies sur­ten al car­rer amb por. Deses­ti­men sor­tir de nit per por. No van d’excursió al bosc per por. Ja n’hi ha prou, no? No és qüestió de pro­te­gir les dones com si fóssim de por­ce­llana, que no ho som. Es tracta d’edu­car els nois des de petits perquè no crei­xin com si fos­sin paleolítics.