No exagerem

El 1985, un dibui­xant de còmics anar­quis­tes que es deia (i amb sort encara es diu) Pete Mas­tin es tro­bava en una mani­fes­tació a la plaça lon­di­nenca de Tra­fal­gar en con­tra del govern sud-africà pro apart­heid, que hi tenia la seva ambai­xada, guar­dada zelo­sa­ment per la poli­cia metro­po­li­tana. 35.000 mani­fes­tants, molts d’ells armats amb ampo­lles, bos­ses de pin­tura, pedres, petards i ous, van començar a llançar els seus pro­jec­tils res­pec­tius a les for­ces d’ordre públic. 114 mani­fes­tants van ser detin­guts, inclo­ent-hi el Pete, a qui li va tocar tres mesos a la presó lon­di­nenca de Pen­ton­vi­lle, per haver llançat un pro­jec­til –que ell asse­gu­rava que era una xoco­la­tina però que pot­ser no ho era pas– a la poli­cia en una mani­fes­tació vio­lenta (en un país amb un govern de dre­tes i excep­ci­o­nal­ment auto­ri­tari: el de la Thatc­her).

Aquesta set­mana, l’exdi­pu­tat de la CUP Anto­nio Baños ha estat sen­ten­ciat a qua­tre mesos de presó (en un país amb un govern pre­te­sa­ment pro­gres­sista). Va llançar objec­tes con­tra la poli­cia? Va par­ti­ci­par voluntària­ment en un tumult autèntic, com el de la plaça de Tra­fal­gar? No: es va negar, pacífica­ment, a con­tes­tar les pre­gun­tes fetes per un mem­bre d’un par­tit d’extrema dreta durant el judici con­tra el Procés, el 2019. Això, segons la magis­trada Hor­ten­sia De Oro-Pulido [sic], era una “acti­tud de franca rebel·lia” que atemp­tava con­tra “el prin­cipi d’auto­ri­tat”. (Per cert, on s’és vist que un par­tit polític –sigui del color que sigui– pot fer pre­gun­tes a l’acu­sat? Enlloc més que a Espa­nya). Però, qua­tre mesos de presó? Sem­bla més aviat que als jut­ges de l’altiplà els molesti que els inde­pen­den­tis­tes cata­lans, Baños inclòs, no hagin llançat pedres ni petards o ni tan sols xoco­la­ti­nes con­tra la GC o la PN. Fins al punt que la con­demna car­cerària podria ser inter­pre­tada, fins i tot, com una mena de ven­jança per la manca de violència del deman­dat.