Caspa 2.0

Vivim els temps que vivim, que no deuen ser tan dife­rents d’altres de més pretèrits tot i que ara els dige­rim per una pan­ta­lla de mòbil. Per un ins­tant, alguns van pon­ti­fi­car que l’eclosió de les noves tec­no­lo­gies, i més específica­ment les xar­xes soci­als, ens con­ver­ti­rien a tots en més glo­bals, i això faria més modern, obert i tole­rant el nos­tre pen­sa­ment col·lec­tiu. Una fal·làcia més, perquè vet aquí que l’invent tenia una esquerda que no sor­tia en el manual d’ins­truc­ci­ons. I és que aquesta vira­li­tat vir­tual a què estem per­ma­nent­ment con­nec­tats també actua com a alta­veu d’una versió remas­te­rit­zada de dis­cur­sos, i també acti­tuds, que ingènua­ment cre­iem superats i tan­cats en un pot de for­mol. I, d’aquesta manera, entre incrèduls i espar­ve­rats, veiem com la into­lerància es pro­paga a través d’un vídeo de Tik-Tok o comp­tes de Face­book que tras­puen una visió del món de l’extrema dreta més dura i pura, tot i que amb una imatge més edul­co­rada i moderna. Sobre tot això, dei­xem enrere dies espe­ci­al­ment prolífics. Així, i en aquesta mena d’aque­larre que va mun­tar Vox en forma de festa, vam veure un trio, Los Meco­nios, rei­vin­di­cant la neces­si­tat de tor­nar al 1936 entre ulle­res de sol fas­hion i uns rit­mes de pop ado­les­cent espan­to­sos. Del cole­gio mayor i tota la col·lecció de gra­va­ci­ons poste­ri­ors de pijos “con el brazo en alto” tam­poc cal afe­gir gaire res, més enllà d’afer­mar l’obvi­e­tat que la ultra­dreta se sent espe­ci­al­ment ben aco­llida entre els còmodes sofàs de les clas­ses altes. I per reblar el clau, Iker Casi­llas i la seva piu­lada inequívoca­ment homòfoba, i que cer­ti­fica que les cele­bri­ties, per molt que ho siguin, no es que­den enrere quant a men­ta­li­tat cas­posa. Un des­propòsit, aquest, al qual s’hi ha afe­git Car­les Puyol, que ha que­dat ben retra­tat, tot i que ja se sap que aquest és dels nos­tres i no cal reme­nar massa la merda, que la ferum s’escampa per casa. Dit tot això, beneïda l’ado­lescència dels que ja tenim una edat i la vam viure sense telèfon mòbil. Si no, encara hauríem sor­tit més cara­llots del que ja som.