Sainet pels pressupostos? No, gràcies

No és veri­tat, com es diu, que es poden pror­ro­gar els pres­su­pos­tos i que no passa res. Sí que passa: no es podran tirar enda­vant pro­gra­mes soci­als nous que s’havien anun­ciat, no es podrà fer cap nova inversió que no estigués pre­vista en els comp­tes ante­ri­ors ni tam­poc fer can­vis en la fis­ca­li­tat, per exem­ple. Que el govern hagi de tre­ba­llar amb pres­su­pos­tos pror­ro­gats és una mala notícia per a tot­hom, i encara més en un con­text d’arri­bada dels ajuts euro­peus Next Gene­ra­tion.

Pel bé de la ciu­ta­da­nia, doncs, els pres­su­pos­tos per a l’any vinent s’han d’apro­var. Que no hi donin suport els par­tits que no estan d’acord amb les mesu­res que pre­ve­uen, és legítim i fins i tot ja ha esde­vin­gut una tra­dició par­la­mentària. Ara bé, blo­que­jar-los només com a mesura de des­gast del govern, com té la temp­tació de fer Junts, seria incom­pren­si­ble per al comú dels mor­tals per diver­ses raons: la pri­mera, perquè els pres­su­pos­tos els han fet ells i, per tant, no poden tenir cap dis­crepància política amb les pro­pos­tes que inclo­uen. Segona, perquè tant la con­se­llera d’Eco­no­mia, Natàlia Mas, com el pre­si­dent Ara­gonès ja han dit que estan dis­po­sats a reto­car el que faci falta per tenir el suport de Junts.

Després del trist sai­net polític de les últi­mes set­ma­nes, la ciu­ta­da­nia no es mereix ara un nou sai­net per l’apro­vació dels pres­su­pos­tos. Perquè al final el clam que se sen­tirà a les pla­ces ja no serà el d’“inde­pendència”, sinó el clàssic d’Esta­nis­lau Figue­ras: “Fins als collons de tots nosal­tres.” I amb raó.