Caminada per la salut mental

Fa uns dies, la M. Mercè m’envi­ava un mis­satge en què em deia que la seva filla, la Neus, es volia posar en con­tacte amb mi. La Neus és mem­bre de l’Asso­ci­ació d’Estu­di­ants de Ciències de la Salut (AECS). Ella i uns quants com­panys esta­ven orga­nit­zant la 1a Cami­nada per la Salut Men­tal, una acti­vi­tat de sen­si­bi­lit­zació oberta a qual­se­vol estu­di­ant de la UdG. Els sem­blava que la vall de Sant Daniel ofe­ria prou via­ranys per fer-la pos­si­ble.

Fa un parell de dis­sab­tes, enmig de la pluja, vam fer la prèvia: una volta cir­cu­lar des de la pla­ceta del Mones­tir fins a la plaça de les Sar­da­nes, pas­sant per Cal Rajo­ler, el mas Mira­lles i la font del Ferro, amb un petit des­vi­a­ment per pujar fins al mira­dor de Can Gar­cia. Aquest era el pas­seig que vaig pro­po­sar a la Neus i a les seves dues com­pa­nyes, la Lucía (filla de Bur­gos) i la Marta, que ana­ven cal­cu­lant si el temps i la ruta eren els ade­quats.

Així, doncs, dime­cres pas­sat, una tren­tena d’estu­di­ants de dife­rents facul­tats de la UdG van pujar des de Girona fins a Sant Daniel i, amb un matí esplèndid, van seguir l’iti­ne­rari mar­cat. De tant en tant ens aturàvem i jo apro­fi­tava per fer algun petit comen­tari sobre el pai­satge que els envol­tava. Durant la ruta els sen­tia par­lar amb un cert sen­ti­ment de nostàlgia pels pro­pis anys uni­ver­si­ta­ris. Els accents eren diver­sos perquè dife­rents eren els orígens de tots aquells joves. S’hi bar­re­java el català empor­danès d’una xicota de Bor­rassà amb el par­lar salat d’uns al·lots menor­quins; també es par­lava en cas­tellà i en àrab.

Asse­guts a la font del Ferro, van par­ti­ci­par en una petita acti­vi­tat de reflexió, el “joc de la vida”, i se’ls va invi­tar a pen­sar en tots aquells fac­tors fami­li­ars, soci­als i acadèmics que s’inter­re­la­ci­o­nen i que els fan créixer salu­da­ble­ment com a per­so­nes. Dalt del mira­dor de Can Gar­cia, la visi­bi­li­tat ens va per­me­tre albi­rar la cin­glera del Far i altres indrets que a nosal­tres ens són ben fami­li­ars, però que, vis­tos amb ulls forans, encara se’t pre­sen­ten més bells.

Va ser tot un pri­vi­legi com­par­tir amb aquells estu­di­ants la seva vita­li­tat, la il·lusió amb què afron­ten el futur i la importància que donen a una bona for­mació uni­ver­sitària. Cal aplau­dir la seva ini­ci­a­tiva. I, des d’un raco­net de la vall, els feli­ci­tem i els desit­gem molta sort amb les futu­res acti­vi­tats de l’asso­ci­ació.