Santa Maia de Farners

Ah, sí? “In vino veri­tas”, dius? Doncs aquí te’n va una, de veri­tat: men­tre ells es dedi­quen a fer boi­cot als pro­duc­tes cata­lans pel sim­ple fet de ser cata­lans, tu vinga cele­brar tro­ba­des, sants i ani­ver­sa­ris al res­tau­rant dema­nant rio­jas i rive­ra­del­du­e­ros. Per què? Pel sim­ple fet que tenen ano­me­nada? I si pares­sis d’ense­nyar les ore­lles i dema­nes­sis vins de la terra? De vins cata­lans suposo que n’hi ha de molt bons, de bons, de mit­ja­nets i de dolents. Però com ho sabràs si con­ti­nues avançant amb els topalls als ulls? Bevent un bon vi català et rega­la­ries igual­ment el pala­dar i la pituïtària si ets del morro fi; també et puja­ria la beta al cap si ets dels que vol desin­hi­bir-se amb una copa de més i, en els dos casos, aju­da­ries la indústria agro­a­li­mentària del país i a millo­rar encara més la seva cul­tura viti­vinícola.

Com a molts pobles de Cata­lu­nya, a Santa Coloma hi ha uns quants pro­duc­tors petits que vénen de sota terra, on hi ha les arrels de la tra­dició popu­lar. La història de les vinyes de Cal’Estas­siu, de Can Do, de les dels Qua­tre Can­tons, de l’avi Lilu, d’en Tiroli... Ara una colla de joves empre­ne­dors, sen­si­bles, cata­la­nis­tes i amb la cin­quena marxa posada, han cons­tituït l’asso­ci­ació La Bulla, amb la qual recu­pe­ra­ran una de les tra­di­ci­ons far­ne­sen­ques més belles dels anys cin­quanta: la de “fer maia”. No em dema­nis, si us plau, d’on ve l’expressió. Si ets del morro fi, apunta’t a la teo­ria que arrenca amb Marià Manent i el seu die­tari Vel de Maia, de títol tan cos­mogònic i enter­bo­li­dor de la consciència. Si ets més de trago llarg pensa que podria ser una iotit­zació popu­lar de malla, en el sen­tit que el que feien aquells viti­cul­tors colo­mencs, d’octu­bre a gener, era vehi­cu­lar els exce­dents de la pro­ducció pen­jant una branca de pi al por­tal de la casa pro­duc­tora i invi­tant la gent a pas­sar i tas­tar el seu suc fer­men­tat.

Punts nodals de venda de vi bo, menys bo o dolen­tot pro­mo­guts amb una frase de màrque­ting avant la let­tre, par­ti­cu­laríssima: no es diu enlloc més que a Santa Coloma de Far­ners. Fer maia. Un sin­tagma car­re­gat d’història local. Aviat veu­rem bran­ques de pi pen­ja­des a les cases que ens invi­ta­ran a fer el gotet. I com sem­pre, com ja passa amb la rata­fia, els colo­mencs no beu­ran per obli­dar, sinó per recor­dar. Vénen d’on vénen i no pas fent ten­ti­nes.