El lleu somriure de Xi Jinping

Tot­hom ha vist les imat­ges del desa­llot­ja­ment de Hu Jin­tao de la cúpula del poder durant el recent congrés del Par­tit Comu­nista Xinès, ja que es va pro­duir quan les por­tes s’havien obert als mit­jans de comu­ni­cació. Uns inter­mi­na­bles minuts en què l’exdi­ri­gent intenta recu­pe­rar uns docu­ments tapats per una car­peta ver­me­lla i Li Zhanshu, mem­bre del comitè per­ma­nent del polit­buró asse­gut al seu cos­tat, li ho impe­deix men­tre li dona unes expli­ca­ci­ons que es veu que no el con­ven­cen. Asse­gut a l’altre cos­tat, Xi Jin­ping, ara ja vita­lici pre­si­dent de la Xina, con­voca amb la mirada un aju­dant d’alt nivell que se li acosta per rebre les seves ins­truc­ci­ons. Al cap de poc aquest home i un altre aixe­quen a la força Hu de la seva cadira i l’expul­sen del gran saló del poble d’una manera humi­li­ant mal­grat la resistència que hi posa –volun­ta­ri­osa però escassa perquè li man­quen for­ces– men­tre a Ji se li escapa un lleu som­riure de com­plaença. La maquinària ofi­cial atri­bu­eix la seva sor­tida a pro­ble­mes de salut, però la purga –al més pur estil Mao– es fa evi­dent en uns moments en què la Xina ja no es troba en fase de “gran opor­tu­ni­tat estratègica” sinó que dis­puta clara­ment l’hege­mo­nia pla­netària als Estats Units i ja no parla de “pau i desen­vo­lu­pa­ment” sinó de “tre­ba­llar més ràpida­ment per moder­nit­zar la teo­ria mili­tar, el per­so­nal i les armes” reser­vant-se el dret d’uti­lit­zar la força i “totes les mesu­res necessàries” per recu­pe­rar Taiwan”. Biden i Xi s’han tor­nat a amenaçar i ara es miren des de gai­rebé la mateixa alçada, perillós esce­nari.