Aquest mort està molt viu

El prin­ci­pal espe­ci­a­lista a desin­flar l’efecte Feijóo és el mateix Feijóo: només a algú així se li podia acu­dir, la set­mana que a tots els cemen­ti­ris es ret home­natge als difunts, afir­mar que a ell només el pre­o­cu­pen els vius. Ho va dir quan el van inco­mo­dar pre­gun­tant-li què en pen­sava de l’exhu­mació del gene­ral fran­quista Gon­zalo Queipo de Llano, però pot­ser en rea­li­tat la seva res­posta incloïa una referència sub­til al Cau­di­llo, que per al PP sem­pre ha estat un mort molt viu. En qual­se­vol cas, el do de l’opor­tu­ni­tat del líder en (des)cons­trucció dels popu­lars resulta inne­ga­ble perquè aquesta set­mana també se cele­brava el pri­mer Dia de Record i Home­natge a totes vícti­mes del cop mili­tar per­pe­trat per Franco, ja fos en qual­se­vol de les moda­li­tats de mort, repressió o exili. A la dreta espa­nyola li empre­nya molt sac­se­jar aquesta catifa, sobre­tot perquè la merda que s’hi api­lona a sota podria esquit­xar més d’un amic, fami­liar o des­cen­dent, tots degu­da­ment posi­ci­o­nats a la judi­ca­tura, l’exèrcit o l’alt empre­sa­riat, perquè ja se sap que el fran­quisme no es des­tru­eix, tan sols es trans­forma sota infi­ni­tes capes de caspa. Aquí tenim l’exem­ple de l’exmi­nis­tre de l’Inte­rior, Rodolfo Martín Villa, inves­ti­gat a l’Argen­tina perquè a Espa­nya en lloc de Repa­ració vam tenir Tran­sició. Aquests dies la pel·lícula Argen­tina 1985 ens recorda pre­ci­sa­ment com en aquell país van tenir el coratge de fer seure al banc dels acu­sats els res­pon­sa­bles de la sag­nant dic­ta­dura mili­tar. A l’Espa­nya d’en Feijóo, evi­dent­ment, tot això seria una pèrdua de temps perquè només comp­ten els vius. Això sí, sem­pre que els vius vis­quin a bar­ris homo­lo­ga­bles a La Mora­leja, no for­min part de la cua de l’atur i no tin­guin el mal gust de ser des­no­nats. El des­no­na­ment del gene­ral de la tomba de la basílica de la Maca­rena ha ser­vit per recor­dar l’existència d’altres casos incom­pa­ti­bles amb la llei de memòria històrica, que pro­hi­beix tenir res­tes d’antics diri­gents del cop d’estat del 1936 en llocs pre­e­mi­nents. És clar que per a Feijóo la que hau­ria d’estar morta i enter­rada és la llei.