Bruixeria prop de casa

A Figue­res hi havia hagut un capellà amb les idees molt clares, segons deien. Una vegada li van pre­gun­tar insi­di­o­sa­ment: –Mossèn, vós hi cre­ieu en aques­tes cara­lla­des de les brui­xes? –Home! No, no hi crec. –Però, així, n’hi ha o no n’hi ha? –Oh! D’haver-n’hi, sí que n’hi ha!

Joan Gui­lla­met, antic pro­fes­sor meu al bat­xi­ller, va trac­tar aques­tes qüesti­ons en un lli­bre titu­lat Brui­xe­ria a Cata­lu­nya. I Car­les Fages de Cli­ment publicà el lli­bre de poe­mes Les brui­xes de Llers, il·lus­trat amb dibui­xos d’un jove Sal­va­dor Dalí. Se n’han expli­cat tan­tes coses, de les brui­xes! És el conte de mai aca­bar.

Com ara aquesta: Un pro­pi­e­tari rural anava en cotxe d’Avi­nyo­net a Llers i es va haver d’atu­rar tot apres­sat per ori­nar. Davant seu veié de sobte una dona tota ves­tida de negre, amb un boc hir­sut, també negre, a cada cos­tat. Aque­lla visió tingué la vir­tut d’estron­car-li la pixera de cop i fugí cor­rents, cames aju­deu-me.

S’ha dit sem­pre que quan les brui­xes tenen un poder més gran és a la nit de Sant Sil­ves­tre, la dar­rera de l’any: “Per Sant Sil­ves­tre, les brui­xes entren per la fines­tra”, es deia lla­vors. I també: “Per Sant Sil­ves­tre, les brui­xes van en des­tre.” Per des­lliu­rar-se del seu poder malèfic calia posar-se una peça de roba a l’inrevés, segons mar­cava la tra­dició. “Si ets ullprès al dematí, / Déu et curi i Sant Martí. / Si ets ullprès al mig­dia, / Déu i la Verge Maria. / I si ets ullprès al ves­pre, / Déu et curi i Sant Sil­ves­tre.” Anti­gues reco­ma­na­ci­ons en vers, aques­tes.

Fages de Cli­ment les evo­cava així: “Brui­xes esgar­ra­pai­res i pelu­des de cella! / Per la pla­nura oberta del clàssic Empordà, / pel Ter­ra­prim sor­renc i la sag­nant Gar­rotxa / –domeny del tra­bu­caire, la lle­bre i el sen­glar– / de vos­tres bar­ba­lle­res de cri­nes de panotxa / i el ronc bruel que fèieu, qui no en sentí a par­lar?” I també: “De Llers, terra de brui­xes, la màgica con­ta­lla / d’un cap d’Empordà a l’altre, no l’heu sen­tida a dir? / A mit­ja­nit ence­nien la falla / dels focs follets que apa­gava el matí”. O, encara: “Plou i fa sol, les brui­xes es pen­ti­nen. / Fa sol i plou, les brui­xes fan un ou. / Raïm d’abril, els núvols s’embor­rat­xen. / Glaça a l’estiu, / pren til·la el tama­riu. / Amb boira i vent / s’empai­ten les pai­ti­des. / Amb boira i neu / el somni es torna lleu”...