El preu de la glòria efímera

Hi ha un mal cada cop més estès que pre­mia l’agi­li­tat i la imme­di­a­tesa per damunt de la reflexió i l’apro­fun­di­ment en la infor­mació. Acla­pa­rats per un tsu­nami diari de notícies, cap­tar la cada cop més minsa atenció del públic es con­ver­teix en una car­rera d’obs­ta­cles on només interessa l’impacte i sovint un s’oblida que la línia que hi ha entre aquest impacte i l’error, o la men­tida, és molt, molt fina. La pressió per ser els pri­mers, per treure-ho abans, per anar un pas més enllà que la majo­ria ha dei­xat de ser una sana com­pe­tició per esde­ve­nir l’objec­tiu final, l’únic objec­tiu, de molts mit­jans de comu­ni­cació. I en el camí, alguns han aca­bat per­dent pres­tigi, con­fiança i vera­ci­tat a canvi d’una glòria efímera que ningú no recor­darà l’endemà.