Pressions gens subtils

Resulta curiós, i inqui­e­tant, com el mer­cat assi­mila el dis­curs impe­rant o majo­ritària­ment aplau­dit per als seus pro­pis interes­sos. Fa anys, en ple auge dels lli­bres d’auto­a­juda, va aparèixer un anunci de pro­duc­tes cosmètics adreçats espe­ci­al­ment a les dones que els venia amb un “perquè jo m’ho valc” (en cas­tellà, per des­comp­tat). Els cer­vells del màrque­ting havien des­co­bert que calia moder­nit­zar els vells este­re­o­tips de dones sub­mi­ses que espe­ra­ven el marit amb el sopar a taula o la copa de conyac al cos­tat de la butaca per veure el par­tit. Més tard vam veure com ja no tan sols eren elles qui posa­ven en marxa la màquina de ren­tar o fre­ga­ven el terra, i avui fins i tot veiem que ho fan els ado­les­cents de casa, som­ri­ents i cofois! Con­cep­tes vigents com el con­sum res­pon­sa­ble, de pro­xi­mi­tat, sos­te­ni­ble i com­promès amb el medi ambi­ent s’han assi­mi­lat amb l’únic objec­tiu de ven­dre. I sen­tim publi­ci­tat amb fra­ses vin­cu­la­des a aquests objec­tius com si l’opció d’ofe­rir alguna cosa produïda des d’aquests paràmetres (cal­dria veri­fi­car tot el procés, per cert) fes merei­xe­dor el fabri­cant d’una meda­lla i no fos pas una obli­gació moral i ètica. Dei­xeu de mani­pu­lar-nos i de des­gas­tar valors impor­tants. Els ciu­ta­dans ja som gran­dets i sabem on i com hem de con­su­mir.