Vergonya mundial

Men­tre aquí avan­cem amb pro­jec­tes com la llei trans que molt rara­ment cap­ten l’atenció mediàtica (i quan ho fan sol ser perquè algú vol desin­for­mar i into­xi­car), la majo­ria de les mira­des se cen­tren en el mun­dial de Qatar. Un espec­ta­cle de pri­mera per blan­que­jar un règim que tracta la majo­ria de la població, començant per les dones, amb pràcti­ques més pròpies del feu­da­lisme o l’escla­visme que no pas del segle XXI. Però tant se val: qui paga mana i tots cap allà. Bravo per Shakira per no haver-se afe­git a la festa, però bravo també per aquells que es plan­tin davant el tele­vi­sor per gau­dir sense com­ple­xos del bon fut­bol. El mal ja està fet, i no és veure aquests par­tits, sinó per­me­tre que es facin allà. I això amb el coman­da­ment no es pot triar.