Sánchez, el president de la sort

Pedro Sánchez dis­fruta fent-se foto­gra­fies amb man­da­ta­ris de tot el món. Amb el pre­si­dent dels Estats Units, amb gover­nants a Bali o, d’aquí uns dies, com a pre­si­dent de la Inter­na­ci­o­nal Soci­a­lista. Fotos amb aires deci­sius als pas­sa­dis­sos del Con­sell Euro­peu i als salons de l’Europa política. Sánchez agafa pro­jecció inter­na­ci­o­nal amb la pers­pec­tiva d’asso­lir en el segon semes­tre de l’any vinent la pre­sidència euro­pea de torn i amb l’aspi­ració d’obte­nir en un futur la pre­sidència de la Comissió Euro­pea. En té l’opor­tu­ni­tat i fa bé d’expan­dir-se inter­na­ci­o­nal­ment veient com està el pano­rama espa­nyol. Núñez Feijóo està verd i no sem­bla que sigui la prin­ci­pal pre­o­cu­pació de Sánchez, com tam­poc ho era Pablo Casado, mal­grat que algu­nes enques­tes asse­nya­len el PP, amb Vox, com a gua­nya­dor de les pròximes elec­ci­ons gene­rals, un fet que dependrà més de l’evo­lució econòmica i de l’ocu­pació o dels resul­tats de les elec­ci­ons muni­ci­pals i autonòmiques. Pedro Sánchez està abo­cat al món inter­na­ci­o­nal. Fins i tot, en cas que Espa­nya la xuti bé, anirà a Qatar obvi­ant la polèmica d’un mun­dial que se cele­bra en un país sense cap cre­di­bi­li­tat. Sánchez està apro­fi­tant totes les oca­si­ons per fugir dels dal­ta­bai­xos ano­me­nats interns. Va donar poca importància al fet que el seu minis­tre de l’Inte­rior no donés les expli­ca­ci­ons opor­tu­nes dels dis­sor­tats fets de la tanca de Meli­lla. Ni tam­poc li mereix un interès des­me­su­rat el caos judi­cial, les reper­cus­si­ons de la supressió del delicte de sedició o la mesa de diàleg amb una ERC solitària al Par­la­ment dis­po­sada apro­var-li el pres­su­post. A Sánchez també l’ha dei­xat de pre­o­cu­par l’opinió dels barons del PSOE després que Bar­ri­o­nu­evo afirmés que el GAL va exis­tir i va actuar quan alguns dels actu­als barons gover­na­ven Espa­nya. Sánchez, pro­cla­mat el pre­si­dent de la sort...