Tosca, sí, molt tosca

El mas­clisme al Congrés és més vell que el bronze dels canons que va donar forma als lle­ons Daoíz i Velarde. “Cac­hor­rita”, ha hagut de sen­tir Marta Rosi­que (ERC) de camí a la tri­buna. “Així vas?”, era qüesti­o­nada Míriam Nogue­ras (Junts) quan ves­tia pan­ta­lons curts. “Bruixa” i “niñata” és la banda sonora de Mireia Vehí (CUP) en algun ple. Al Congrés, hi res­so­nen infàmies com aques­tes, però fins a l’actual legis­la­tura el mas­clisme no tenia una ali­ada tan con­tumaç com la dipu­tada Carla Tos­cano (Vox). “Els piro­pos... A mi em fa pena no tor­nar a sen­tir cer­tes coses al car­rer. Aquell: «Dime cómo te lla­mas y te pido para Reyes» O: «¡Eso es un cuerpo y no el de la Guar­dia Civil!» És una pena que el seu odi a la bellesa i a l’home ens facin per­dre aque­lles mos­tres d’admi­ració i enginy popu­lar”, és l’ofrena que aquesta madri­le­nya de 45 anys i lli­cen­ci­ada en dret feia al diari de ses­si­ons el 26 de maig. Mesos abans havia fabu­lat sobre Siman­cas (PSOE) i Gui­jarro (Podem). “M’estan mirant? Tenen sort que soc una dona sen­sata, dipu­tada de Vox i per això no faré res; si fos un altre tipus de dona per la mirada els podria denun­ciar per asset­ja­ment i fins i tot per vio­lació i m’hau­rien de creure perquè soc dona.” L’endemà de l’atac mas­clista a la minis­tra Irene Mon­tero –“L’únic mèrit que té és haver estu­diat en pro­fun­di­tat Pablo Igle­sias”–, seure a la tri­buna de premsa del Congrés era assis­tir al fes­teig de l’agres­sora en cada dis­curs dels seus. “Ahir van cri­dar una dona, que no va plo­rar, perquè té més hombría una sola de Vox que tota la mesa i tots els dipu­tats zur­dos”, va dir Víctor Sánchez del Real (Vox). “Som supe­ri­ors moral­ment al zur­derío”, va dir Ono­fre Mira­lles (Vox). Si a les set del matí hagues­sin sin­to­nit­zat esRa­dio, hau­rien sen­tit el seu crític –i votant– més àcid. “Més que Tos­cano és Tos­casí. Molt tosca”, va etzi­bar Fede­rico Jiménez Losan­tos des del púlpit radiofònic. “Dei­xem de nor­ma­lit­zar i blan­que­jar la violència política i l’intent de des­truir la vida d’una per­sona. Això no és crítica política”, va exi­gir Mon­tero. Tosca, sí, molta tosca ha estat i és la vida al Congrés per a la dona.