Novembre

Aquest mes ens ha mar­cat sem­pre el pas de la tar­dor a l’hivern, amb l’entrada del fred. El nos­tre refra­nyer en versà idees diver­ses: “Novem­bre aca­bat, hivern començat”, “Quan el novem­bre ve, abriga’t bé”, “Novem­bre enllà, agafa la manta i no la dei­xis anar”, “Novem­bre i febrer són marit i muller”, “Pel novem­bre es cull el nap que al juliol s’ha sem­brat”, “Novem­bre humit et farà ric”, “El novem­bre, vi per ven­dre”, “De Tots Sants a Sant Andreu, vent o pluja o fred molt greu”, “Si un ocell no arriba per Sant Martí, s’ha per­dut pel camí”.

El nom d’aquest mes pro­ce­deix d’haver estat el novè del calen­dari romà. El dia pri­mer se cele­bra la festa de Tots Sants i l’endemà, el Dia dels Difunts. A finals d’aquest mes començava habi­tu­al­ment la collita de les oli­ves i es tas­tava el vi novell. Així mateix, aquest mes era temps de boi­res espes­ses a mun­ta­nya. Abans es deia que això era obra del mal­vat dimoni, que les pro­vo­cava per no ser vist come­tent les seves mali­fe­tes.

També és cone­gut que a mit­jan novem­bre el fred sol fer una breu treva, ano­me­nada l’esti­uet de Sant Martí, ben cele­brat per cert.

En anar a collir oli­ves, les dones solien can­tar tona­des com ara aquesta: “Aquí estic, dalt de la branca, / dalt de la branca més alta; / si collint, collint, jo queia, / que Sant Antoni em valga!” Eren també molt popu­lars les cançons de les fila­do­res fadri­nes. Així dia­lo­ga­ven en aquell temps una fila­dora vella i una de jove: “–Filla, la meva filla, / que en vol­dries un gipó? / –Ai, mare meva, no, no, / que de gipó ja en tinc jo. / –Filla, la meva filla, / que en vols un bon minyó? / –Mare meva, sí el vol­dria, / que de minyó no en tinc, no”...

En aquest mes, jus­ta­ment el dia 25, se cele­bra Santa Cate­rina, que era en altre temps la patrona de les noies casa­do­res. La gent de mar, per la seva banda, creia que en aquest dia apa­rei­xia al cel un núvol de forma cir­cu­lar ano­me­nat “La roda de Santa Cate­rina”, que escam­pava for­tes tem­pes­tes arreu: “La roda de Santa Cate­rina de les bar­ques fa xixina”, s’acos­tu­mava a dir. Altres dites sobre aquest tema eren: “De Santa Cate­rina a Nadal, un mes cabal”, “Per Santa Cate­rina pro­ve­eix de lle­nya i de farina”, “Per Santa Cate­rina, l’oli a la tina” o “Per Santa Cate­rina, tots a pes­car sar­dina”...