Racisme ‘futbolero’

Fa temps, pot­ser des de sem­pre, que el fut­bol ha esde­vin­gut per a molts el per­fecte camp de bata­lla on anor­rear l’ene­mic. Ni com­pe­ti­ci­ons espor­ti­ves, ni enfron­ta­ments en posi­tiu per com­pro­var quin és el millor equip amb la pilota. No. El fut­bol com a esbu­de­lla­dor d’emo­ci­ons i pas­sa­rel·la per­fecte d’insults, crits i ame­na­ces con­tra un rival que vol­drien més que vençut, humi­liat, des­tros­sat, ani­hi­lat. Davant d’una pressió tan gran de sen­ti­ments, és comú que davant par­tits com el de dimarts entre les selec­ci­ons del Mar­roc i Espa­nya que va esbor­rar d’un cop de ploma l’orgull de la roja –pot­ser perquè anava de blau cel?– les cele­bra­ci­ons per la victòria mar­ro­quina s’hagin inter­pre­tat com atacs imper­do­na­bles a un escut, a una ban­dera i a tot un país. Posats a fer, hi ha hagut hiper­ven­ti­lats que han exi­git posar fre a deter­mi­nats fes­te­jos que poden afec­tar la “glo­ri­osa” i mai prou “enal­tida” uni­tat naci­o­nal. Vaja, o vas amb la selecció més enllà de quin sigui el teu ori­gen o el dels teus fami­li­ars o sus­pens l’exa­men de bon espa­nyol. I no només això, sinó que la teva traïció davant la mà que t’ha donat men­jar et fa digne can­di­dat d’encapçalar la llista de futurs expul­sats perquè no t’has adap­tat a les nor­mes de la teva nova llar.

Dimarts, en aquesta rea­li­tat paral·lela que és Twit­ter però que sovint s’hi apro­xima molt, l’expressió “Leña al moro” va encapçalar el tren­ding topic durant mol­tes hores, però no va ser l’única, perquè també van ocu­par posi­ci­ons avançades el comodí “Franco”, que mai decep, o el “guar­den las car­te­ras”, vin­cu­lant el col·lec­tiu mar­roquí amb la delinqüència. Lli­ber­tat d’expressió, en diuen. També hi van haver con­vo­catòries poste­ri­ors al par­tit de la ultra­dreta espa­nyola per anar a “defen­sar els car­rers d’actes vandàlics i vio­la­ci­ons”. Res de nou. El racisme més ranci que torna a treure la poteta a la mínima ocasió i que es riu dels esforços per ven­dre de cara a la gale­ria un país inte­gra­dor i aco­lli­dor que sap superar les diferències i res­pec­tar els con­tra­ris.