Opinió

El caganer, vella tradició

Aquesta peça del caganer és ben típica en l’ambient nadalenc de casa nostra

Dies enrere vaig lle­gir en un diari que enguany, de cara als pes­se­bres que es puguin con­fe­gir per les cases d’arreu, han apa­re­gut figu­res de nous caga­ners, com les dels polítics Gior­gia Meloni, Volodímir Zelenski i Alberto Núñez Feijóo; les de fut­bo­lis­tes com ara Robert Lewan­dowski, Karim Ben­zema o Aitana Bon­matí; o de can­tants com Lady Gaga... Aquesta peça del caga­ner és ben típica en l’ambi­ent nada­lenc de casa nos­tra, l’hem vista fa anys i panys. Es tracta, com ja sabem, d’un home, o dar­re­ra­ment també una dona, aju­pits tot fent les seves neces­si­tats, és a dir, defe­cant, amb les nat­ges a l’aire.

Es deia abans que dei­xar de posar aquesta figura al pes­se­bre fami­liar por­tava mals augu­ris, perquè la femta és bona cosa al cap i a la fi, fer­ti­litza la terra i porta sort i ale­gria per a l’any vinent. El caga­ner és tra­di­ci­o­nal als pes­se­bres fets a Cata­lu­nya i al País Valencià. Diuen, a més, que aques­tes figu­res son comu­nes també a Múrcia, Nàpols i Por­tu­gal, on s’ano­me­nen caco­nes, pas­tore che caca i cagão res­pec­ti­va­ment. Temps enrere, a casa nos­tra, es repre­sen­tava el caga­ner ves­tit de forma molt tra­di­ci­o­nal, amb faixa, bar­re­tina i una pipa als lla­vis.

Nor­mal­ment, solia posar-se aquesta figura amb tota modèstia en un racó del pes­se­bre, dar­rere d’un arbust o de qual­se­vol altre ama­ga­tall. S’ha dit que el caga­ner va fer la seva apa­rició entre finals del segle XVII i prin­ci­pis del XVIII, en plena època del bar­roc, doncs. Per sort, encara fou lla­vors ben accep­tat per l’Església Catòlica. Segons Joan Ama­des el seu ori­gen es remunta a finals del segle XVIII. En la pri­mera dècada dels 2000, es van ven­dre figu­res de caga­ners com les de Barack Obama, Jordi Pujol, Hugo Chávez, Lula da Silva i Pas­cual Mara­gall... Més tard també, les de Leo Messi, Car­les Puig­de­mont, Angela Merkel, Donald Trump o Vladímir Putin...

Cata­lu­nya, al llarg del temps, sem­pre ha mos­trat tendències esca­tològiques, això és ben cert. A més del caga­ner pes­sebrístic, va flo­rir també el cos­tum de fer cagar el tió, amb un gros soc a terra, un pal a la mà i després anar picant. Recor­deu?: “Tió, tió, caga torró, per la vin­guda de Nos­tre Senyor!” Al meu des­patx hi tinc, des de fa anys, sis caga­ners, tres homes i tres dones, fets per l’escul­tor local Gui­llem Duran, al cel sia.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia