Un bon final d’any

S’acaba el 2022. I no només ho sabem pels anun­cis nada­lencs de la tele­visió con­ven­ci­o­nal (per­fums, bom­bons, jogui­nes, per­nils...) que, de fet, s’acti­ven així que comença el desem­bre, sinó també per les llis­tes inter­mi­na­bles que recomp­ten el millor en tots els àmbits pos­si­bles. Les pel·lícules, els lli­bres, les expo­si­ci­ons, les notícies, els pro­gra­mes... Enu­me­ra­ci­ons clas­si­fi­cant i qua­li­fi­cant el que ha pas­sat al llarg d’aquests dotze mesos. I, amb elles, arri­ben els clàssics propòsits: anar al gimnàs, men­jar més salu­da­ble, apren­dre idi­o­mes, lle­gir més, menys temps de pan­ta­lla... Llis­tes de bona volun­tat ani­ma­des pel canvi de dígit que, en molts casos, s’aban­do­nen ràpida­ment. No soc molt amant ni de llis­tes (se’n podrien fer tan­tes com per­so­nes) ni sobre­tot dels propòsits ni les pre­vi­si­ons a llarg ter­mini, i menys quan estem a punt d’abai­xar la per­si­ana d’un any que es va ini­ciar amb la semi­cer­tesa i la il·lusió que sortíem de la pandèmia i, de seguida, es va enfos­quir amb una guerra, la d’Ucraïna, amb pèrdues de vides huma­nes, un con­flicte huma­ni­tari i una crisi de sub­mi­nis­tra­ments i sobre el preus dels pro­duc­tes a escala mun­dial. Una invasió con­ce­buda per Rússia com a con­flicte ràpid i que el pro­per 24 de febrer com­plirà un any. Si alguna cosa ens ha ense­nyat el 2022 és que el millor és viure al dia. Con­cen­trar-se en el moment i anar par­tit a par­tit, que dirien els com­panys d’esports. Amb el cronòmetre en marxa i els segons res­tant cap a la clau­sura del desem­bre, només queda desit­jar un bon final d’any i una millor entrada al 2023. I la resta, ja ho veu­rem.