Adeu 2022

A punt d’aco­mi­a­dar l’any 2022 sense cap mena d’estrès parlo amb algu­nes ami­gues que tam­poc es pre­o­cu­pen gens per com tras­pas­sar l’any. Pot­ser és un tema gene­ra­ci­o­nal, pot­ser és perquè venim d’uns caps d’any amb covid i les con­següents res­tric­ci­ons de tro­ba­des (i les necessàries mas­ca­re­tes), o pot­ser perquè l’eco­no­mia no està per mal­ba­ra­ta­ments. El cas és que aquest 2022 s’aca­barà al meu entorn amb acti­vi­tats sen­zi­lles i sen­ti­des però sense llu­en­tors.

Tinc amics que cele­bren l’ani­ver­sari (quanta gent que conec va néixer el 31 de desem­bre!) i per tant serà un sopar d’ani­ver­sari. Els més espor­tis­tes par­ti­ci­pa­ran en la cursa de Sant Sil­ves­tre de Girona d’aquesta tarda (amb la d’avui ja són 17 edi­ci­ons). Tinc amics que ara mateix van a bus­car bolets (es veu que encara se’n tro­ben no sé on) i després se’ls men­gen en família. En tinc que, com cada any, es tras­lla­den a la casa rural que han llo­gat per fer la seva per­so­na­lit­zada cele­bració (si féssim un referèndum aquesta seria l’opció gua­nya­dora). Conec els qui han volat per aco­mi­a­dar l’any en alguna ciu­tat mera­ve­llosa, envol­tats d’amics que nor­mal­ment viuen lluny (són els més joves i repre­sen­ten el per­cen­tatge menor d’acti­vi­tats de Cap d’Any d’aquest 2022 al meu vol­tant).

I men­tre estic escri­vint aquesta columna, comp­tant moda­li­tats de cele­bra­ci­ons de Cap d’Any per a aquesta nit, m’entra un cor­reu electrònic d’una estu­di­ant de doc­to­rat de la UdG a qui diri­geixo la tesi. És ira­ni­ana i no cele­brarà el Cap d’Any. Està al seu país, pre­o­cu­pada i depri­mida per la situ­ació que estan vivint. Em diu que cada cop és pit­jor i que se sen­ten aban­do­nats per la comu­ni­tat inter­na­ci­o­nal des de ja fa massa temps. “Com es pot expli­car, si no, que ens facin fora de les uni­ver­si­tats per ser dones i ningú no ens ajudi?”. Em pre­gunta quin sen­tit té con­ti­nuar la seva recerca doc­to­ral sobre gènere a l’Iran quan les seves con­clu­si­ons no ser­vi­ran per res. No és fàcil donar-li res­posta i encara menys des d’una posició tan còmoda com la nos­tra (rei­tero la sort de ser dona a Europa), però estic con­vençuda que el seu país neces­sita dones joves com ella que es qüesti­o­nen per què ser­virà la recerca de gènere a l’Iran. Les pre­gun­tes són el des­en­ca­de­nant de les revo­lu­ci­ons i la millor manera de començar el 2023.