Regla de tres

Si l’exigència de l’amnis­tia s’ha con­ver­tit en un indult par­cial i una reforma del Codi Penal (amb el bene­fici par­cial d’alguns dels líders inde­pen­den­tis­tes i amb el per­ju­dici de cas­ti­gar penal­ment for­mes de pro­testa popu­lar), res a veure amb una amnis­tia de debò, en una nego­ci­ació amb el PSOE sobre un referèndum d’auto­de­ter­mi­nació tot­hom sap quin en serà el resul­tat per una mera regla de tres: una mera con­sulta auto­no­mista amb el sos­tre nítid de l’auto­no­mia i la Cons­ti­tució Espa­nyola. Això, en el millor dels casos, i després no pas de les elec­ci­ons muni­ci­pals, sinó de les elec­ci­ons gene­rals espa­nyo­les. Les raons són òbvies, el PSOE –com ha demos­trat a bas­ta­ment– per natura intrínseca és naci­o­na­lista espa­nyol, i apunta tant a Cata­lu­nya com a Espa­nya a cap­tu­rar el vot de Cs, que està en procés de dis­so­lució. ERC té un greu pro­blema en dis­fres­sar el fracàs de la seva estratègia nego­ci­a­dora amb el PSOE. La gent, l’elec­to­rat, sabem fer regles de tres. Per a aquest 2023 demano, doncs, que torni el seny entre l’inde­pen­den­tisme català i dei­xem de sen­tir baja­na­des com aque­lles que vam sen­tir l’any pas­sat dient al PSOE que “nosal­tres no us dei­xa­rem pen­jats” perquè abans que “inde­pen­den­tis­tes som demòcra­tes”. Què vol dir això? A veure, diria que els inde­pen­den­tis­tes som demòcra­tes i pre­ci­sa­ment per aquest motiu defen­sem anar a les urnes. El que no em sem­bla gaire demòcrata és tan­car la porta a con­sul­tes, apli­car el 155, des­ti­tuir pre­si­dents per pen­jar pan­car­tes, empre­so­nar músics o tenir exi­li­ats polítics. Sis­plau, que aquest 2023 ens porti seny perquè aju­dar qui et repri­meix no és soli­da­ri­tat, és ser­vi­tud i síndrome d’Esto­colm.