Reis al cap i a la fi

Bon any a tot­hom! Encara que ja hagin pas­sat cinc dies, que tot sigui més o menys allà on ho vam dei­xar la set­mana pas­sada i que la capa de màgia d’aques­tes fes­tes ja comenci a per­dre llu­en­tor. Tal com marca la tra­dició, la majo­ritària de moment, aquesta nit arri­ben aquells tres Reis de l’Ori­ent car­re­gats de jogui­nes i altres andròmines que faran les delícies del més petits encara que sigui després que els pares i les mares hagin fos la tar­geta de crèdit. En un any d’elec­ci­ons, i lliu­res de les res­tric­ci­ons de la pandèmia, la gran majo­ria dels muni­ci­pis llançaran per la fines­tra el que queda del pres­su­post inver­tint-ho en unes caval­ca­des espec­ta­cu­lars que enllu­er­nin la ciu­ta­da­nia i mos­trin com en sap de gover­nar l’alcalde o alcal­dessa de torn. Les des­fi­la­des màgiques sem­pre han estat una inversió segura i de futur per als equips de govern i no recordo cap any, ni dels pit­jors econòmica­ment par­lant, que algun ajun­ta­ment decidís pres­cin­dir-ne.

L’opulència de Ses Majes­tats asse­gura un bon gra­pat de vots, que, ja se sap, són el tre­sor més pre­uat per als nos­tres polítics. En una soci­e­tat d’apa­ra­dor com és la nos­tra, les mos­tres d’abundància, pros­pe­ri­tat i riquesa sem­pre donen resul­tat. És allò de pa i circ dels romans, però amb per­so­nat­ges de ficció.

Quan la major part del món ja fa dies que va aco­mi­a­dar les fes­tes de Nadal, el nos­tre pas­sat catòlic ens allarga una mica més la festa i ens mos­tra com tenim d’inte­ri­o­rit­zat el vas­sa­llatge amb la figura reial, encara que només sigui de fan­ta­sia. Dia sí dia també rene­guem d’aque­lla casta que per impo­sició “divina” manté pri­vi­le­gis i men­ja­dora a costa del poble, però es fa molt com­pli­cat argu­men­tar aquests prin­ci­pis quan la mai­nada de casa et demana d’anar a la caval­cada. Som humans i febles davant les temp­ta­ci­ons envol­ta­des de llums, car­ros­ses i cara­mels, i ens con­ven­cem que no passa res si aca­bem salu­dant efu­si­va­ment el volun­tari de torn dis­fres­sat amb capa i corona que ens som­riu amb sor­ne­gue­ria ben asse­gut des de dalt del tron.