Un crim a Cruïlles

“El veri­ta­ble dei­xe­ble és el que supera el mes­tre.” Aristòtil pen­sava així en veure com havia desen­vo­lu­pat les idees de Plató. La seva sentència és una de les bases del progrés humà. I és el mateix pen­sa­ment que vam tenir al mones­tir de Cruïlles un dis­sabte del desem­bre pas­sat amb la Pilar, com­pa­nya d’escola, de facul­tat i, durant uns anys, de claus­tre. Totes dues, jun­ta­ment amb l’Àngels, impartíem les matèries de soci­als quan vam tenir en Sergi Rexach d’alumne. D’això no fa tants anys. Ara en Sergi és un jove his­to­ri­a­dor que, seguint la seva vocació, acaba de publi­car el pri­mer lli­bre. El nos­tre alumne ens ha superat, i l’orgull amb què nosal­tres el vam acom­pa­nyar el dia de la pre­sen­tació a Cruïlles no ens el treu ningú. Així és la nos­tra feina, també voca­ci­o­nal: plan­tem lla­vors.

El lli­bre d’en Sergi porta per títol Els mon­jos del mones­tir de Sant Miquel de Cruïlles i la justícia: crònica d’un assas­si­nat fallit (1353). La cúria epis­co­pal de Girona a l’edat mit­jana. És el resul­tat del TFM en cul­tu­res medi­e­vals i va ser tuto­rit­zat per la Dra. Rosa Lluch i el Dr. Elvis Mallorquí. Si sou segui­dors de Crims, del peri­o­dista Car­les Porta, tro­ba­reu el resum de la història en un pòdcast del pro­grama. Ara bé, aquí ens cal subrat­llar els valors del lli­bre.

El mèrit d’en Sergi no és haver des­co­bert un cas de novel·la negra, sinó con­ver­tir l’epi­sodi en el pre­text per endin­sar-se en un ter­reny erm de la nos­tra his­to­ri­o­gra­fia: la justícia eclesiàstica de l’edat mit­jana. El tre­ball ens per­met ini­ciar-nos en el fun­ci­o­na­ment de la cort judi­cial epis­co­pal a par­tir d’un manus­crit no tre­ba­llat ante­ri­or­ment i que es troba a l’Arxiu Dio­cesà de Girona. En les pri­me­res pàgines del lli­bre tro­bem els objec­tius de la recerca, la meto­do­lo­gia i les fonts con­sul­ta­des. La des­cripció del crim ocupa les pàgines cen­trals. Més enda­vant, entrem en els detalls del procés. En la trans­cripció de les decla­ra­ci­ons dels tes­ti­mo­nis rau un altre punt d’interès: la uti­lit­zació de la llen­gua viva (el català medi­e­val), una mina per als filòlegs.

Feli­ci­tem en Sergi i la seva família. Sense el seu suport no tindríem un jove bri­llant que, con­tra cor­rent d’avui dia, opta per lle­gir docu­ments escrits en llatí i català antic, on se’ns demos­tra que el pas­sat encara pot ama­gar mol­tes lliçons.