Preservar el paper

Vaig a com­prar l’agenda anual, en paper, i em trobo una lli­bre­ria pro­pera que aca­ben de tan­car. Faig un altre intent i en un altre esta­bli­ment m’infor­men que ja no tenen agen­des, i afir­men que amb els mòbils i el món digi­tal ja no tenen gaire sen­tit. No em dono per vençuda i segueixo bus­cant. Final­ment, en una botiga des­ti­nada prin­ci­pal­ment a la impressió, trobo el pro­ducte bus­cat, pràcti­ca­ment esgo­tat em diuen, suposo que pel fet que cada cop se’n troba en menys llocs. Jo defenso les agen­des de paper, igual que soc par­tidària de lle­gir els dia­ris fulle­jant les pla­nes i de com­prar lli­bres analògics. Pot­ser no m’adapto del tot a un món digi­tal, que es ven com del tot sos­te­ni­ble però que reque­reix can­vis cons­tants d’apa­rells que molt aviat que­den obso­lets. El paper per­dura en el temps i et per­met con­ser­var el record de la lle­tra impresa i dels apunts guar­dats en un calaix.

Un estudi recent alerta que la mio­pia s’ha incre­men­tat de manera sig­ni­fi­ca­tiva i que s’espera que l’any 2050 més del 50% de la població mun­dial tin­gui aquesta con­dició i que en els pro­pers anys cap al 60% de la població infan­til sigui miop. Aquesta “gene­ració bor­rosa” des­taca pel fet de ser natius digi­tals, contínua­ment hiper­con­nec­tats i fent un ús pro­lon­gat de les pan­ta­lles. Anem cap a un món cada vegada més digi­tal però amb les con­seqüències que d’això es deri­ven. L’any pas­sat vaig escriure un arti­cle on cons­ta­tava que cada cop hi ha més bars que pres­cin­dei­xen de la premsa escrita, i aquesta tendència con­ti­nua. Cada vegada hi ha també més lli­bre­ries sense agen­des i més per­so­nes per­ma­nent­ment con­nec­ta­des als apa­rells digi­tals i des­con­nec­ta­des del seu entorn. El paper hau­ria de poder recu­pe­rar un pro­ta­go­nisme i un valor que ara se li han dene­gat. Prop d’un cen­te­nar d’estu­dis indi­quen que lle­gir en paper per­met enten­dre millor el text, afa­vo­reix que recor­dem i faci­lita refle­xi­o­nar-hi crítica­ment. Són tres motius de pes per poten­ciar-ne la lec­tura. En la tec­no­lo­gia digi­tal l’atenció que fem ser­vir per con­cen­trar-nos en un docu­ment con­cret dis­mi­nu­eix. El cer­vell es con­necta en mode “imme­di­a­tesa” en lloc de fixar tota l’atenció en el moment con­cret. La lec­tura pau­sada i refle­xi­o­nada ens fa més savis i crítics i ens per­met con­ser­var per més anys la visió necessària per inter­pre­tar les parau­les de manera més lliure.