Candidats

Els tam­bors elec­to­rals res­so­nen arreu a cadas­cun dels muni­ci­pis. A Girona, els pri­mers par­tits ja han començat a fer actes per visu­a­lit­zar-se per a una cursa molt llarga que ens ha de por­tar a les vota­ci­ons el 28 de maig.

A Girona és simp­tomàtic que els par­tits hagin optat per man­te­nir les matei­xes cares que ara fa qua­tre anys. Només Junts s’ha vist obli­gat a fer un canvi de ros­tre i hi ha estat obli­gat per la renúncia de Marta Madre­nas a pre­sen­tar-se a la ree­lecció. Un canvi i déu-n’hi-do el rebom­bori que va supo­sar dins de Junts quan a mig procés Assumpció Puig va dir que fins aquí hem arri­bat per les dis­crepàncies amb l’exe­cu­tiva local. Segu­ra­ment, un exem­ple que les ànimes lliu­res no són ben­vin­gu­des en els par­tits canònics, encara que es reba­te­gin amb noms nous. Això sí, la for­tuna o la dis­sort del govern de la Gene­ra­li­tat els ha permès optar per una can­di­data com l’excon­se­llera i exvi­ce­rec­tora de la UdG, Gemma Geis. Serà la cara nova dels debats i la incògnita serà veure si farà gala de molta acció de govern o, apro­fi­tant l’aire fresc, se’n des­mar­carà per visu­a­lit­zar un nou impuls de la ciu­tat.

Qui sem­bla que farà gala de l’acció de govern serà ERC, que va entrar al govern muni­ci­pal mal­grat con­ti­nuar en mino­ria i en àrees impor­tants com ara edu­cació, joven­tut, habi­tatge o esports. Quim Ayats repe­tirà amb l’objec­tiu de superar aquest sos­tre de qua­tre regi­dors que en aquest segle sem­pre els ha estat topall i pot­ser la marxa de Madre­nas els ajuda a fer el pas. També Gua­nyem Girona, després de no pas poques dis­qui­si­ci­ons inter­nes, opta per man­te­nir Lluc Sale­llas al cap­da­vant amb la volun­tat d’explo­rar si la fórmula d’èxit del 2019 va tocar sos­tre o encara té recor­re­gut en una fórmula que en el seu dia va voler tren­car este­re­o­tips de la CUP i vèncer la resistència d’alguns a votar els anti­ca­pi­ta­lis­tes. El PSC, amb Sílvia Pane­que, espera que amb el PSOE a La Mon­cloa pugui recu­pe­rar l’essència de par­tit de govern muni­ci­pal, com va ser-ho durant 32 anys i que la raó naci­o­nal decai­gui en la decisió del vot. I Cs opta per Míriam Pujola en un pano­rama con­vuls per als taron­ges en l’aspecte intern. Escull una cara que, per un motiu o altre, ha aca­bat sent por­ta­veu del grup muni­ci­pal mal­grat no haver estat encara mai alcal­da­ble.