Ens hi farem mal

Pisos de 20 o 30 metres qua­drats que poden superar els 1.000 euros men­su­als. Ja no són excep­ci­ons. El mer­cat immo­bi­li­ari torna a ser una boge­ria i costa pre­dir fins a quin punt tor­na­rem a ser capaços de per­dre el cap. La qüestió és que no només estem par­lant de l’exa­ge­ració del preu vers l’espai, que ja és prou lamen­ta­ble, sinó també de les con­di­ci­ons de l’habi­tatge. Cui­nes a tocar del llit, lava­bos sense por­tes ni ven­ti­lació, garat­ges con­ver­tits en habi­tat­ges... Avui en dia qual­se­vol cosa que se suposi que és habi­ta­ble es posa al mer­cat. Han sal­tat pels aires tots els mínims de dig­ni­tat. Tot s’hi val perquè tot té sor­tida i, a més, a un preu molt ren­di­ble. I no par­lem dels cri­te­ris racis­tes i clas­sis­tes de molts pro­pi­e­ta­ris, per­me­sos per algu­nes immo­biliàries.

Hi ha qui dirà, i amb raó, que no es pot gene­ra­lit­zar. I que les males pràcti­ques d’uns embru­ten la pro­fes­si­o­na­li­tat dels altres. Però ningú podrà negar que, en aquest sec­tor, els límits del que hau­ria de ser rao­na­ble s’han difu­mi­nat, donant peu a ofer­tes del tot desor­bi­ta­des.

Llo­guer o com­pra. La dis­bauxa es repar­teix a parts iguals. Avui en dia els nos­tres joves no es poden plan­te­jar tenir una pro­pi­e­tat. Per­den el temps dema­nant hora al banc –si és que els n’aca­ben donant!–. Aque­lla norma no escrita que diu que has de dedi­car un terç dels teus ingres­sos a l’habi­tatge, sigui de com­pra o de llo­guer, ja fa temps que ha sal­tat pels aires. O com­plir-la suposa renun­ciar a la total inde­pendència i com­par­tir des­pe­ses amb amics, fami­li­ars o com­panys impro­vi­sats de pis. Això, en el millor dels casos.

Tal pers­pec­tiva demana una inter­venció més deci­dida de l’admi­nis­tració per fer front a la fluc­tu­ació d’un mer­cat que s’infla i es desin­fla cícli­ca­ment i que deixa total­ment venut el llo­ga­ter o el titu­lar d’hipo­teca. Una inter­venció que vagi més enllà dels pun­tu­als xecs d’ajuda i que posi seny i mar­qui un equi­li­bri dins uns ter­mes rao­na­bles. Si no, l’experiència recent ja ens diu que ens hi podem aca­bar fent mal. Molt mal.