Lletra petita
L’amor cap a Catalunya
No és sorprenent, sinó la constatació d’una realitat que els catalans tenim clara i que patim diàriament, però que a l’Estat es maquilla i es tergiversa tant com calgui. Que en els primers sis mesos de l’any passat, el govern espanyol només hagués executat un 20% del pressupost previst al nostre país no és una xifra que ens agafi amb el peu canviat. És la continuïtat d’una dinàmica que s’enroca al llarg dels anys, sigui quin sigui el color polític que domini a Madrid. No per la transparència de la informació, que només es fa pública a través de filtracions als mitjans de comunicació. Sinó perquè es veu i es palpa. La situació actual de Rodalies n’és l’evidència clara. La cronificació en la manca d’inversió ha portat el servei ferroviari a una situació que ja supera qualsevol qualificatiu i que marca la línia de compromís real dels diversos governs espanyols que han anat desfilant els darrers anys. Hi ha qui no ha amagat que Catalunya no era la seva prioritat ni volia que ho fos. D’altres s’han escudat en un fals amor cap al nostre país, en una pretesa conciliació sense base, en un intent d’apropament amb pell de xai. Però que, al capdavall, acaba portant al mateix camí, que no és cap altre que la desinversió, la desigualtat i la deixadesa en les infraestructures.
No és cap novetat que Catalunya està a la cua de les prioritats de l’Estat. I que els compromisos que se li van arrencant com si fossin queixals s’han de valorar amb escepticisme i molta prudència. I, sobretot, exercint un marcatge individual a tota la pista, d’aquells que no deixin respirar el rival. I només així hi ha la petita possibilitat que aquestes xifres escandaloses que s’han fet públiques puguin anar tendint cap a una certa dignitat. Però, ni tan sols així, ningú assegura que l’estratègia acabi reeixint mínimament. Rodalies és la prova fefaent del grau d’amor que professa l’Estat cap a Catalunya. Un amor corrosiu, de pur interès. Un amor pervers, que et submergeix en un cercle viciós que només té una manera de trencar-se.