Évole i la ‘dominatrix’ Olona

Perquè ell és català, perquè els mit­jans cata­lans se’n fan ressò i perquè els con­tin­guts tele­vi­sius que crea des­ta­quen enmig de l’oferta de brou rees­cal­fat que tro­bem a la majo­ria de cade­nes, l’Évole sem­pre des­perta interès, sobre­tot quan el con­vi­dat resulta con­tro­ver­tit, incòmode o, a vega­des, pres­cin­di­ble. Com la recent visita al plató de Maca­rena Olona, l’empes­tada de Vox. Els gene­ro­sos minuts que el peri­o­dista va donar a l’excan­di­data de la ultra­dreta en les elec­ci­ons anda­lu­ses i exdi­pu­tada al Con­greso, han recruat el neces­sari debat sobre el cas que la premsa ha de fer a aquesta mena de for­ma­ci­ons i els efec­tes inde­sit­ja­bles de pro­por­ci­o­nar-los una pista d’enlai­ra­ment en for­mat d’entre­vis­tes que, vul­guis o no, aca­ben blan­que­jant les inten­ci­ons del llop que només ense­nya la poteta. En defensa pròpia, Évole sosté que del pas de la Maca­rena pel pro­grama la ultra­dreta només en va sor­tir mal­pa­rada, perquè ella no va parar de mal­par­lar de l’antic par­tit, que ara es veu que li ha fet la creu i la hi vol­dria cru­ci­fi­car. D’entrada, quan la Maca­rena diu que els antics com­panys la volen fer pas­sar per boja escam­pant la men­tida que té pro­ble­mes de salut men­tal, i ho diu amb cara i to d’estar boja, més aviat els està donant la raó. Que afe­geixi que l’Anguita és un refe­rent polític no revela pas la seva mala salut men­tal però sí que dubta de la nos­tra, si pretén que com­bre­guem amb con­tra­dic­ci­ons de molí. Però el més xocant del tes­ti­moni tea­tral­ment aman­sit de l’antiga domi­na­trix de la Cam­bra Baixa, són les acu­sa­ci­ons actu­als. Que si a Vox hi ha gent que fa llo­an­ces a Hit­ler, que si no són trans­pa­rents amb Hisenda, que si hi manca la lli­ber­tat interna... Perquè no ho denun­ci­ava quan en cobrava un sou? És cert que igno­rar Vox no farà des­a­parèixer els ultres, Évole. Sobre­tot ara que tenen fol­gada repre­sen­tació par­la­mentària. Sí, cal dis­sec­ci­o­nar el feno­men per desem­mas­ca­rar-lo. Però millor amb el for­mat de repor­tat­ges, no pas amb entre­vis­tes que al cap­da­vall sem­pre muten en un alta­veu que no merei­xen.