El nou hàmster

Amb el procés pràcti­ca­ment esvaït, el lloc que ocu­pava com a gran tema recur­rent per gene­rar titu­lars, tertúlies i debats ha que­dat vacant, de manera que sem­bla que se li ha de bus­car un subs­ti­tut. De can­di­dats, malau­ra­da­ment, no en fal­ten. I un que últi­ma­ment està gua­nyant números és el de la salut men­tal. Ahir el Con­sell Naci­o­nal de la Joven­tut de Cata­lu­nya va fer un nou crit d’alarma en aquest sen­tit. Però sobta que ho fes sense apor­tar cap ele­ment nou, única­ment a par­tir d’un refre­git de dades ja cone­gu­des. Cap­tar l’atenció mediàtica i recrear-se en el pro­blema no genera més angoixa encara? No són jus­ta­ment els joves els que hau­rien de tenir més empenta per rebel·lar-se con­tra la gestió que ens ha dut a aquesta pre­ca­ri­e­tat?