Sense fronteres

No recordo quina expo­sició d’art era. El cas és que un dia em vaig tro­bar al car­rer un escrip­tor i li vaig reco­ma­nar que la visités. “No vaig mai als museus.” Si en lloc d’expo­sició hi poséssim con­ferència d’arqui­tec­tura i en lloc d’escrip­tor, actor de tea­tre, pro­ba­ble­ment ens tro­baríem en la mateixa situ­ació. El sec­tor cul­tu­ral s’acos­tuma a moure per cape­lle­tes que rara­ment es mes­clen. L’his­to­ri­a­dor de l’art Damià Amorós agafa l’agu­lla i punxa la bom­bo­lla de l’àmbit del patri­moni en el seu pro­grama de pòdcasts La Reserva d’El Temps de les Arts . Cada set­mana con­vida algú de fora de la pro­fessió i el porta a un museu, jaci­ment o espai històric del país, molts de fora de Bar­ce­lona, és a dir, molts man­cats de visi­bi­li­tat mediàtica. “Hi ha tres per­fils vetats: els polítics, els artis­tes i els his­to­ri­a­dors de l’art”, em comenta Amorós. Les con­ver­ses que sor­gei­xen són interes­santíssi­mes, riques en sabers poro­sos. L’audiència també ho veu així: els capítols tenen una mit­jana de 3.000 espec­ta­dors. I l’angúnia que els fa, als grans mit­jans, apos­tar per pro­duc­tes cul­tu­rals de qua­li­tat per por de pun­xar! La Reserva suma una tren­tena de pòdcasts i qui sap si algun dia aga­farà forma de lli­bre. Esti­guin al cas demà: la peri­o­dista Car­lota Rubio visita el Dalí cibernètic de l’Ideal.