Còpies de seguretat

Fa uns dies se’m va blo­que­jar el mòbil. Desac­ti­vat, deien unes lle­tres blan­ques damunt la pan­ta­lla negra. No res­po­nia a cap ordre. La catàstrofe em va engan­xar lluny de casa, en un parèntesi de feli­ci­tat com­par­tida amb set amics coe­ta­nis, és dir, amb habi­li­tats en engi­nye­ria tec­nològica bas­tant limi­ta­des més enllà de pro­fe­rir la pre­gunta per excel·lència: l’has rei­ni­ciat? Sí, però la desac­ti­vació per­sis­tia. L’opció va ser obli­dar l’apa­rell fins a reins­tal·lar-me en la quo­ti­di­a­ni­tat. La des­cendència/joven­tut amb qui con­visc va pro­ce­dir amb les opor­tu­nes tas­ques de rea­ni­mació, però de cop es va atu­rar tot. No dis­po­ni­ble, deien lla­vors les lle­tres blan­ques damunt la pan­ta­lla negra. Vaig dur la màquina a la uni­tat de cures crítiques ofi­cial, on va aparèixer la segona pre­gunta per excel·lència: has fet còpia de segu­re­tat? Les còpies de segu­re­tat, ai, aques­tes còpies d’infor­mació que s’emma­gat­zema perquè es pugui res­tau­rar en cas de pèrdua.

Men­tre ells feien la necessària res­tau­ració, vaig apro­fi­tar per cap­bus­sar-me en la novel·lassa que ens té a uns quants ben abduïts. En Sam i la Sadie no cau­rien mai en una situ­ació de blo­queig tec­nològic com la meva, però com­par­tim el con­cepte d’un tema bàsic de la huma­ni­tat: “tenien aque­lla mena d’amis­tat poc cor­rent que per­met con­ser­var una gran quan­ti­tat de pri­va­ci­tat.” Demà, i demà, i demà, de Gabri­e­lle Zevin, tracta l’amis­tat (entre molts altres temes) d’una manera molt sem­blant a com l’entén el poeta i assa­gista Lluís Calvo en el seu assaig El dilema de l’amor: com un “saber-se en l’altre sense envair el seu ter­reny, un con­viure sense habi­tar les entra­nyes ni els replecs més quo­ti­di­ans”. En tot cas, com li diu en Marx a en Sam, l’amis­tat és com tenir un Tama­gotchi, s’ha de cui­dar, cal anar-ne fent còpies de segu­re­tat.

El magnífic lli­bre de Zevin ha gene­rat molt de hype, però amb cent i escaig pàgines lle­gi­des de les 530 de què consta, juro que és pura justícia. Tant aquest com l’assaig de Calvo es poden tro­bar a la lli­bre­ria Nolle­giu, que s’acaba d’obrir al racó del car­rer Taron­geta de Pala­fru­gell que abans han ocu­pat la Vitel·la Espai Fòrum, tan­cada des de l’octu­bre pas­sat, i ori­ginària­ment, la Medi­terrània. L’acte d’inau­gu­ració es fa aquest diu­menge, en plena Pas­qua de Resur­recció. Després de dues pèrdues, és una gran res­tau­ració.