La NASA catalana

Recor­da­ran que així és com es pre­te­nia ridi­cu­lit­zar des de certs mit­jans de Madrid l’estratègia de la Gene­ra­li­tat rela­ci­o­nada amb l’apro­fi­ta­ment econòmic i indus­trial que ofe­reix l’ús, cada cop més a l’abast, de satèl·lits de peti­tes dimen­si­ons que orbi­ten a baixa altura. Que­dava clar, perquè així ho va expli­car el con­se­ller Puig­neró en el seu moment, que el llançament de nano­satèl·lits era una aposta estratègica però com­ple­ta­ment allu­nyada de les agències espa­ci­als. Que el pri­mer giny envo­lat es bategés amb el nom d’Enxa­neta va tenir certa gràcia, el Menut va gri­nyo­lar una mica, però que el ter­cer nano­satèl·lit sigui més del mateix i es comu­ni­qui com la “missió Minairó” resulta exces­siu. A veure si som nosal­tres els qui ens cre­iem més del que som.