Ens roben la primavera

Els pri­mers sols i les pri­me­res tem­pe­ra­tu­res càlides com­por­ten, a Bar­ce­lona, l’arri­bada d’una mul­ti­tud des­bo­cada d’estran­gers d’arreu. Sobre­tot del nord. Aquests dar­rers són els més visi­bles perquè venen amb tan­tes ganes de raigs UV que van pels car­rers amb shorts, samar­re­tes sense mànigues i fins i tot gor­res i bar­rets. I men­tre ells patei­xen per no que­dar cre­mats, nosal­tres, els indígenes, ens resis­tim a treure’ns el jer­sei grui­xut. Així, en una parada d’autobús, senyo­res que por­ten encara les par­ques clòniques d’hivern fan cua al cos­tat de noies ros­ses i altes que ja por­ten el dar­rer ves­tit boho del Zara. Els d’aquí inten­tem no cons­ti­par-nos i per a ells ja és estiu. Això crea la sen­sació que ens roben la pri­ma­vera.