Una primera volta electoral

Que­den trenta-qua­tre dies per a unes elec­ci­ons que per molts seran inter­pre­ta­des com una elecció d’alcal­des i regi­dors i per d’altres com la pri­mera volta d’unes elec­ci­ons gene­rals des­ti­na­des a un canvi d’esquerra a dreta. Avui, tots els son­de­jos tenen aire de pro­vi­si­o­na­li­tat. Els líders dels par­tits majo­ri­ta­ris (PSOE i PP) només espe­ren enso­pe­ga­des res­pec­ti­ves. Són molts mesos de cam­pa­nya i quan els escol­tem en els actes elec­to­rals sem­bla que han esgo­tat les idees o bé que les reser­ven per a més enda­vant. Un gir radi­cal a Espa­nya de l’esquerra a la dreta es veu difícil, fins al punt que la direcció del Par­tit Popu­lar està expec­tant i pre­o­cu­pada amb la nomi­nació de Núñez Fei­joo i només el veuen amb pos­si­bi­li­tats de gua­nyar en coa­lició amb Vox. A la dreta els pre­o­cupa l’efecte Yolanda Díaz. Un efecte que pot ésser menor en cas que la gallega no sigui capaç d’aglu­ti­nar els par­tits de l’esquerra al marge del PSOE de Pedro Sánchez. A Bar­ce­lona les enques­tes no mos­tren nove­tats i l’ordre que obtin­dran més vots a les elec­ci­ons sem­bla que passa per Trias, Colau, Coll­boni i Mara­gall, però cap està en con­di­ci­ons de gua­nyar en soli­tari. A Espa­nya hi ha més de cinc mil par­tits que afir­men que tenen més d’un milió de mili­tants. Amb càrrecs elec­tes, asses­sors i alts càrrecs, “la indus­tria política” ocupa gai­rebé qua­tre-cen­tes mil per­so­nes, unes dades que demos­tren que el sec­tor va a l’alça. Molts ciu­ta­dans hi veuen un bon model per a la vida labo­ral, encara que inclo­guin en el seu currículum que tenen vocació de tre­ba­llar pel poble.