La determinació del papa Francesc

L’edi­to­rial d’avui ha estat deba­tut per Xevi Sala, Toni Romero, Susanna Oli­veira, Car­les Sabaté, Irene Case­llas, Anna Ser­rano, Anna Puig, Ure Comas, Xavier Cas­tillón, Xevi Masachs, Sara Muñoz.

El recent anunci del papa Fran­cesc per obrir més la par­ti­ci­pació al Sínode dels bis­bes inci­deix en dos punts febles de l’Església Catòlica: el reco­nei­xe­ment del paper de les dones i la impli­cació dels joves com a relleu gene­ra­ci­o­nal. El papa ha estat con­tun­dent: a l’assem­blea del mes d’octu­bre hi podran votar per pri­mera vegada les dones i les per­so­nes lai­ques que siguin esco­lli­des per par­ti­ci­par-hi, una decisió sense pre­ce­dents perquè fins ara només es per­me­tia fer-ho als pre­lats. El desig papal esta­bleix que deu cler­gues siguin subs­tituïts amb cri­te­ris de pari­tat per cinc dones i cinc reli­gi­o­sos però que, alhora, es valori també la presència de joves. S’haurà de tenir en compte durant les reu­ni­ons inter­na­ci­o­nals de les con­ferències epis­co­pals i l’assem­blea de patri­ar­ques de les esglésies ori­en­tals catòliques en què es desig­na­ran els can­di­dats a ocu­par les setanta pla­ces reser­va­des per a mem­bres que siguin bis­bes, és a dir, sacer­dots, per­so­nes con­sa­gra­des, dia­ques o fidels laics. Els desit­jos papals remar­quen el per­fil inno­va­dor que sem­pre l’ha carac­te­rit­zat tot i que les expec­ta­ti­ves trans­for­ma­do­res que va aixe­car la seva desig­nació hagin que­dat deva­lu­a­des pel caràcter immo­bi­lista de la ins­ti­tució.

La deter­mi­nació de Fran­cesc té el doble efecte: d’una banda ser­veix per injec­tar saba nova però de l’altra deixa en evidència les difi­cul­tats per evo­lu­ci­o­nar en temes que altres bran­ques cris­ti­a­nes, com l’Església Angli­cana, fa temps que han con­so­li­dat. L’admissió del sacer­doci femení n’és, pre­ci­sa­ment, un exem­ple categòric. Pel que fa als joves, és evi­dent el dis­tan­ci­a­ment, tant pel que fa en la par­ti­ci­pació en el ceri­mo­nial com pel que fa a la impli­cació en el mateix sacer­doci. I és poc pro­ba­ble que la decisió de Fran­cesc rela­tiva a la par­ti­ci­pació al sínode vagi més enllà d’aspec­tes pura­ment for­mals. L’Església neces­sita apro­fun­dir en aquesta línia si real­ment vol apos­tar de manera sin­cera per la recon­nexió amb una soci­e­tat que evo­lu­ci­ona a mar­xes forçades i que té més tirada a sin­to­nit­zar amb el cris­ti­a­nisme de base que no pas amb la jerar­quia. El papa Fran­cesc, a més, sap que estem més a prop de fer balanç que no pas de nous impul­sos.