Bruce i Catalunya

Molt se n’ha par­lat, per lloar-la o per menys­te­nir-la, de la sen­si­bi­li­tat cap al català de Bruce Springs­teen durant la seva estada a Bar­ce­lona, on va ini­ciar la seva gira mun­dial i va fer dos con­certs d’aquells que tenen regust de comiat. Sem­bla que al mític can­tant la capi­tal cata­lana, i de retruc Cata­lu­nya, li té el cor robat de fa molts anys, quan encara era un músic poc cone­gut a Europa i el 1981 es va tro­bar amb un dels públics més apas­si­o­nats de tota la seva car­rera artística. N’ha dei­xat fins i tot constància en dife­rents entre­vis­tes poste­ri­ors i també en la bio­gra­fia de Dave Marsh, on va dir: “Va ser el millor con­cert al qual he assis­tit a la meva vida.” Davant una decla­ració com aquesta era de pre­veure l’èxit de les dues cites del cap de set­mana pas­sat, en què Bar­ce­lona i de retruc Cata­lu­nya van tor­nar a demos­trar al Boss que aquí també se l’estima molt. Allò que pot­ser alguns no ens esperàvem és que s’uti­litzés també el per­so­natge per revi­far una cata­la­nofòbia que sem­bla ins­tal·lada en tots els nivells. Una cata­la­nofòbia que es va moure entre la sub­ti­lesa de la ter­gi­ver­sació del dis­curs per part d’alguns mit­jans de comu­ni­cació i el retret amarg i covat des de la ràbia més pro­funda per part de deter­mi­nats cro­nis­tes que van assis­tir als con­certs. Dels pri­mers, en tant que formo part del gremi, em va moles­tar espe­ci­al­ment la par­ti­ci­pació de La Van­guar­dia en cons­ta­tar una salu­tació a Espa­nya que no va exis­tir mai i de la qual va haver d’assu­mir una fe d’erra­des poste­rior. Un diari supo­sa­da­ment d’aquí que no con­cep Cata­lu­nya sense Espa­nya, ni que sigui en boca de Bruce Springs­teen, i que es per­met el luxe de rein­ter­pre­tar la rea­li­tat si no s’ade­qua als seus desit­jos. Ahir va ser una sim­ple salu­tació en un con­cert, i demà? Pot­ser sí que els cata­lans ens hem tor­nat espe­ci­al­ment sen­si­bles i veiem mala intenció allà on només hi ha hagut una equi­vo­cació sense més, però és que després de tanta cam­pa­nya en con­tra defen­sar la veri­tat, per petita o insig­ni­fi­cant que sem­bli, ja no és una opció, és una obli­gació.