El miracle de l’aigua

Ens lle­vem mig somnàmbuls i d’esma l’auto­ma­tisme cor­po­ral ens porta, topant amb una i altra porta (mig para­fra­se­jant Mara­gall i la seva vaca cega), al lavabo; obrim l’aixeta i surt aigua. I no pen­sem mai, amb aquest gest quo­tidià que fem per ren­tar-nos les dents o les mans, que aquest és un petit mira­cle de la nos­tra soci­e­tat. Ara, amb la sequera a sobre, si les plu­ges d’aquests últims dies no hi posen remei aquest mes de maig, pot­ser és un bon moment per pen­sar-hi. La por­tada d’aigües fins a les cases és sem­pre un símptoma de les orga­nit­za­ci­ons soci­als i ja grecs i romans des­ti­na­ven molts esforços a garan­tir-se el recurs hídric a la porta de casa. No és així en bona part del món. Per això, quan els infants sah­rauís venen a pas­sar unes set­ma­nes dins del pro­grama soli­dari Vacan­ces en pau, es mera­ve­llen que aquí puguem obrir l’aixeta i en surti aigua. Ells sí que veuen com un petit mira­cle que ho tin­guem així de fàcil, a diferència del que viuen als camps de refu­gi­ats. Segu­ra­ment ho valo­rem tan poc que, a més, ens com­por­tem com a nous rics amb l’aigua. Els experts indi­quen que, ara que tot­hom està més sen­si­ble amb el tema de l’aigua i les polítiques que hem de seguir en aquest ves­sant, hem de repen­sar algu­nes qüesti­ons. Per exem­ple, si con­ti­nuem par­lant d’un matí qual­se­vol, quan obrim la tapa del vàter, ori­nem i pit­gem la cis­terna del lavabo. Fent això aca­bem de llençar, aigua bona que ens podríem beure a galet, entre 8 i 10 litres d’aigua cla­ve­guera avall. Això és ser un nou ric; qual­se­vol aigua reci­clada i tor­nada a posar al sis­tema podria fer aquesta funció sense haver de mal­ba­ra­tar aquesta aigua ara escassa. Reco­ne­guts experts com ara Manel Poch, inves­ti­ga­dor i durant molts anys direc­tor del grup de recerca Lequia, o el direc­tor del Clúster de l’Aigua de Cata­lu­nya, Xavier Amo­res, indi­quen que la tec­no­lo­gia ja per­met tor­nar-nos a beure allò que hem llençat cla­ve­guera avall. No patiu, òbvi­a­ment havent pas­sat tots els pro­ces­sos neces­sa­ris per garan­tir-ne la segu­re­tat sanitària. Cata­lu­nya té pan­tans, rius i, fins ara, una plu­vi­o­me­tria que ens per­me­tia patir poc per aquest recurs, però el canvi climàtic ens ho posarà més difícil i caldrà adap­tar-nos-hi amb noves tec­no­lo­gies i noves mane­res de fer per evi­tar que any rere any patim per si l’actual mira­cle de l’aigua a casa nos­tra s’esva­eix.