Promeses i realitats

Segur que als seus muni­ci­pis hi ha mil neces­si­tats. O dues mil. No es pre­o­cu­pin. Totes seran com­pli­men­ta­des. Les que té detec­ta­des i aque­lles amb què no compta. Aquesta set­mana comença la cam­pa­nya de les muni­ci­pals, i començaran –si no ho han fet ja ara– a rebre a casa seva pro­gra­mes elec­to­rals. Pro­pos­tes de millora, currículums de can­di­dats bri­llants i repa­ra­ci­ons històriques. Algu­nes amb sen­tit. D’altres que val més que no s’exe­cu­tin. Però el que no veu­ran és autocrítica ni admissió d’errors. Els can­di­dats, també els muni­ci­pals, ten­dei­xen a ide­a­lit­zar què poden fer. Però la rea­li­tat és una altra. Més enllà de pro­me­tre, ser alcalde d’un muni­cipi sig­ni­fica també pres­su­pos­tos ajus­tats, volun­tats que no es poden com­plir i haver de fer renúncies. Però això no ho diuen.